Resultats de la cerca
Es mostren 766 resultats
tecnoestructura
Sociologia
Grup de treballadors assalariats amb un alt nivell de coneixement tècnic i especialitzat que ocupen una posició de poder en les grans empreses.
El terme fou ideat per JKGalbraith a The New Industrial State 1967 per a referir-se a la xarxa d’organitzacions que presideix la presa de decisions dins de l’empresa
taxa
Sociologia
.
Les taxes demogràfiques es diferencien de les proporcions Posen en relació esdeveniments registrats de manera contínua fluxos amb les poblacions mitjanes al llarg del període de registre estocs, com és el cas de les taxes de mortalitat, natalitat o nupcialitat Les proporcions, en canvi, relacionen una part amb el total d’una població proporció de joves, de dones o de solters
societat informacional
Sociologia
Sistema socioeconòmic estructurat en forma de xarxa i basat en l’aplicació general de la telemàtica que permet la generació, el processament i la transmissió de la informació a gran escala.
La societat informacional és un concepte introduït pel sociòleg MCastells en The Information Age que comporta la superació de la societat industrial i provoca un canvi en l’estructura social la desaparició progressiva del treball agrícola un descens constant del treball industrial tradicional, que redueix el nucli dels obrers especialistes i enginyers, i un ràpid ascens de llocs d’executius, professionals i tècnics també suposa un increment important dels serveis a la producció
societat dual
Sociologia
Societat escindida per una profunda divisió entre el treball qualificat i el treball no qualificat.
L’estructura social de la societat dual es caracteritza per la formació de dos grups bàsics, un format pels sectors que inclouen els treballs més qualificats i més ben retribuïts i un altre que s’ha de conformar amb treballs precaris, poc qualificats i mal pagats Aquests dos grups tenen escassa relació d’intercanvi, i d’aquesta manera es trenca el procés d’ascens social tradicional Aquest concepte fou especialment estudiat per JKGalbraith amb relació a la societat nord-americana
societat complexa
Sociologia
Societat plural i heterogènia caracteritzada per una intensa divisió social del treball i per una profunda fragmentació dels àmbits del saber.
socialització secundària
Sociologia
Procés pel qual l’ésser humà interioritza els coneixements que van lligats a l’assumpció de rols específics en determinats àmbits professionals o sectorials.
L’individu s’insereix en diversos submons institucionals l’abast del quals és determinat pel grau de complexitat de la divisió social del treball i la consegüent distribució social del coneixement
socialització primària
Sociologia
Procés pel qual l’ésser humà interioritza durant la seva infantesa uns valors i uns esquemes de conducta que li permetran d’actuar d’acord amb les convencions i les normes del medi sociocultural al qual pertany.
salut reproductiva
Sociologia
Situació en la qual el conjunt del procés reproductiu es desenvolupa en un estat de benestar físic, mental i social, i no solament lliure d’afeccions o de malalties.
Des del punt de vista sanitari comprèn un període que s’inicia amb l’atenció preconcepcional i acaba amb l’atenció neonatal precoç, fins el setè dia de vida del nounat El concepte fou proposat al VII Congrés Mundial sobre Reproducció Humana 1990, immediatament adoptat per l’Organització Mundial de la Salut i ratificat en la Conferència Internacional de Població i Desenvolupament, al Caire 1994 Tot i aplicar-se a homes i dones, la seva adopció com a objectiu és sobretot un intent de palliar la freqüent instrumentalització del cos femení i la seva capacitat de procrear que s’esdevingué en les…
saldo
Sociologia
Diferència aritmètica entre els fluxos d’entrades i de sortides en un determinat estoc de població.
El més comú és el saldo migratori L’inconvenient d’aquest indicador és que pot amagar intensitats elevades en les entrades i sortides que, això no obstant, s’anullen mútuament El seu avantatge és que es pot calcular fins i tot quan no es disposa del registre d’entrades i sortides, pel procediment de restar l’estoc final i inicial durant un determinat període
rutinització
Sociologia
Procés a través del qual un acte de la conducta és interioritzat per l’individu i esdevé una pauta normativitzada.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina