Resultats de la cerca

El moviment lent o filosofia slow es proposa recuperar el control i l’equilibri del temps, en una societat, l’occidental, en què l’acceleració i la submissió a l’exigència del temps s’ha convertit en la tònica dominant Els seguidors del moviment lent creuen que, tot i que els avenços tecnològics permeten accelerar els ritmes en totes les esferes de l’activitat humana —tant en les de la producció com en les del consum—, hi ha espais que haurien de quedar al marge d’aquesta acceleració aparentment incontrolable Davant del menjar ràpid , per exemple, proposen recuperar la possibilitat de gaudir…

És per això que també proposa un canvi en la lògica de la producció agroalimentària, a través d’iniciatives d’ajuda a la producció local d’aliments sostenibles i de qualitat, respectant el medi ambient, el benestar animal, els productors i la salut humana, i promou la protecció i el foment de l’herència cultural de les tradicions gastronòmiques i alimentàries, dels seus productes i dels seus sistemes de producció Aquest corrent o moviment gastronòmic, fundat el 1989 a Itàlia per Carlo Petrini per a contrarestar el tipus d’alimentació imposat per l’extensió del menjar ràpid fast-food , els…

Els individus que les porten a terme es troben supervisats El fordisme i el taylorisme han estat qualificats com a sistemes de baixa confiança, atès que la direcció assigna les tasques i cal que el treballador s’ajusti al ritme i les exigències del sistema productiu

Les posicions d’alta confiança són les que deixen als individus un alt marge de llibertat per a regular el ritme, i, fins i tot, alguns aspectes del contingut del seu treball en el marc de certes directrius globals

La ruptura epistemològica comporta trencar amb les falses evidències que creen en nosaltres la illusió enganyosa de comprendre la realitat de manera espontània i immediata illusió de transparència El procés de ruptura, que és imprescindible per a construir el discurs científic, només es pot efectuar a partir de la referència a un marc teòric Aquesta separació de les prenocions de la vida quotidiana s’aconsegueix amb tècniques com la crítica lògica de les nocions, les proves estadístiques i, sobretot, amb la utilització d’un llenguatge sociològic propi construït a partir de la tradició teòrica…

En les societats modernes els processos d’escolarització han esdevingut un dels principals mecanismes de reproducció social i cultural No obstant això, els grups dominants utilitzen mitjans molt variats per a perpetuar la seva situació de privilegi al llarg del temps

Segons Weber, la burocràcia i les formes modernes d’organització del treball són el paradigma de la racionalització moderna que és característica de la civilització occidental Tota acció s’ha de regir per formes precises de càlcul i organització que impliquen regles i procediments abstractes i, en conseqüència, no hi ha cap aspecte de l’activitat humana que es pugui deixar a l’atzar

De manera que si s’anuncia de manera reiterada una situació de crisi això pot contribuir a la seva expansió en el moment que s’indueix a canviar les pautes de consum i d’inversió dels ciutadans És una expressió molt freqüent en el camp de la sociologia de l’educació el poder que té el sistema escolar fa que els infants que a l’escola són classificats o estereotipats com a bons estudiants tinguin moltes probabilitats d’assolir uns bons resultats acadèmics, cosa que contribueix, alhora, al seu èxit social i professional

Defineix un marc en què és necessari abandonar els vells conflictes ideològics i resoldre las noves problemàtiques atenint-se sobretot a criteris tècnics propis de l’eficàcia i l’eficiència o a les exigències i demandes canviants de la ciutadania Les crítiques a aquesta situació han vist en aquest fenomen la causa primera de la creixent manca d’interès i de compromís polític d’una part de la ciutadania, al mateix temps que han volgut posar de manifest l’emergència d’una nova tendència a la tecnocràcia i a una visió excessivament demoscòpica de la democràcia Sostenen també que, en l’era…

Es tracta d’una situació de privació de recursos que experimenten algunes persones amb relació a la resta de la societat