Resultats de la cerca

Es formà a l’École Normale Supérieure de París, a la Universitat de Columbia Nova York i a la Sorbona de París, on es doctorà l’any 1967, any que hi inicià també la carrera acadèmica i docent fins el 2002, que n’esdevingué professor emèrit Fou director de la revista L’Année Sociologique i del Centre d’Estudis Sociològics del CNRS de París Fou membre de l’Institut de France 1990 i de l’Acadèmia Internacional de la Filosofia de la Ciència de Brusselles 1995 Influït per Raymond Aron, els mètodes quantitatius de la sociologia nord-americana que introduí al seu país, Émile Durkheim i Alexis de…

Professor a l’Institut d’Études Politiques de la Universitat de París 1949-60, és autor de nombrosos treballs sobre sociologia industrial i de les ocupacions Problèmes humains du machinisme 1947, OIu va le travail humain 1951, Le travail en miettes 1956 i Traité de sociologie du travail en collaboració amb Naville, 1962

Metge a l’Hôpital Psychiatrique de la Seine, des del 1961 i durant més de trenta anys dirigí la collecció “Sciences de l’Homme” de l’editorial Payot de París Creador de la disciplina de la sociopsicoanàlisi, publicà  Le révolte contre le Père 1968, La crise de générations 1974, Pour une autre société 1975, La chasse structurale 1977, Pour décoloniser l’enfant , etc

Especialitzat en problemes de creixement i de planificació, la seva ideologia política fou netament marxista Publicà treballs sobre les diferències entre la teoria propugnada per Marx i Engels i la praxi dels països socialistes Entre les seves obres destaquen Problèmes théoriques et pratiques de la planification 1946, L’économie soviétique 1950, Planification et croissance accélérée 1964 i Construction du socialisme en Chine 1965, Problèmes théoriques et pratiques de la planification 1966, Les luttes de classes en URSS 1917-1923 1974, Les luttes de classes en URSS 1923-1930 1977 i China since…

Estudià a l’École Normale Supérieure N'amplià estudis com a lector 1930-33 a les universitats alemanyes de Colònia i de Berlín Inicià la seva producció escrita amb Sociologie allemande contemporaine 1935, a la qual seguí la seva tesi doctoral Introduction à la philosophie de l’histoire 1938 Durant la Segona Guerra Mundial edità a Londres la revista “La France Libre” 1940-44 De retorn a França reprengué l’ensenyament Universitat de la Sorbona, 1955-68 Collège de France, 1970-83, i treballà de periodista “Combat” 1946, “Le Figaro” 1947-77 i “L’Express” 1977-83 Entre els seus…

Fundador 1938 de l’Institut Français de l’Opinion Publique IFOP, a París, ocupà la primera càtedra de psicologia social a la Sorbona Obres Théorie des opinions 1943, Les sondages de l’opinion publique 1948 i La psychologie sociale 1963

Residí i treballà a París i, des del 1965, a Brusselles Situat, juntament amb GLukács i HLefebvre, a l’avantguarda dels pensadors de la raó dialèctica, publicà assaigs d’una gran qualitat i estudià els grans autors moderns de la filosofia i de la literatura Entre les seves obres cal destacar Sciences humaines et philosophie 1952 traducció catalana, 1966, Racine 1956, Recherches dialectiques 1958, Pour une sociologie du roman 1964 i Structures mentales et création culturelle 1970

Professor de geografia humana a la Universitat de Rio de Janeiro, fundà l’institut de nutrició humana del Brasil i fou elegit 1952-56 president del consell executiu de la FAO S'exilià a París l’any 1964, després del cop d’estat militar La seva obra, que relaciona els problemes demogràfics amb les deficiències de nutrició als països subdesenvolupats, ha aconseguit atreure l’atenció del món sobre la fam als països endarrerits Entre les seves obres cal esmentar Geography of Hunger 1949 i Geopolítica da fome 1951

S’exilià a París 1959, i des del 1970 fou cap d’investigació al Centre National de la Recherche Scientifique CNRS Els seus treballs, en la línia de la metodologia marxista, tracten sobre les relacions entre superestructures i infraestructures, l’imperialisme i la qüestió nacional, en els quals introdueix la distinció entre nacionalisme, lligat sovint a sentiments imperialistes, i nacionalitarisme, entès aquest com un procés de reconstrucció de la identitat d’un poble Entre altres obres, és autor d’ Égypte, société militaire 1962,  Idéologie et renaissance nationale L’Égypte moderne 1969,  La…

Estudià dret, filosofia i ciències polítiques a València i Madrid, on es doctorà en dret Amplià estudis a París, Cambridge, Heidelberg i Frankfurt Treballà amb Raymond Aron i Edgar Morin a l’École des Hautes Études de la Sorbona, i posteriorment a la Universitat de San Diego Califòrnia En l’àmbit docent fou, entre d’altres, fou catedràtic de sociologia de la Universitat Complutense de Madrid 1980 i professor i director del Collège des Hautes Études Européennes Miquel Servet de París des del 1993 Ocupà també nombrosos càrrecs acadèmics president del Centro de Estudios sobre Autonomía e…