Resultats de la cerca
Es mostren 76 resultats
autoritat
Política
Sociologia
Dret
Poder regular exercit sobre una col.lectivitat o unes col.lectivitats de manera que aquesta o aquestes reben un cert ordre de subordinació i superordinació, així com un sistema de drets i deures.
L’autoritat és una de les formes més cabdals del poder pot ésser de diverses natures política, moral, religiosa, econòmica L’autoritat ha d’ésser distingida de dues altres formes de poder la influència capacitat d’inspirar accions volgudes en la conducta d’altri i la pura coacció L’autoritat implica sempre un grau de legitimació, procés pel qual aquella és mínimament acceptada per la collectivitat Max Weber distingí tres formes d’autoritat, segons la natura del seu tipus de legitimació D’una banda, l’ autoritat tradicional , basada en la creença en un poder conferit pel temps i la tradició a…
ordre
Sociologia
Compendi de regles i lleis inspiradores i aglutinants d’una societat, i subjecció a aquestes mateixes regles i lleis.
La necessitat d’organització i de cooperació entre els homes per a assegurar llur supervivència i el progrés comporta la constitució d’unes regles o uns elements reguladors de les relacions entre ells i del funcionament de la societat En totes les societats existeix una forma particular d’ordre, anomenat ordre establert La desigualtat entre els homes, així com l’alienació de la llibertat de l’home o d’una part de la societat a partir de les regles i de les estructures socials establertes, porten al rebuig, a la negació de l’ordre establert
supranatural
Etnologia
Religió
Sociologia
Que excedeix les lleis de la natura, tal com aquestes lleis són compreses per un grup o una cultura determinats.
Aquest terme ha estat creat per evitar les connotacions teològiques del sobrenatural
txàrmil
Sociologia
Dret penal
Banda de delinqüents juvenils originària del Marroc.
Aquestes bandes sorgiren a mitjan segona dècada del segle XX Hom es refereix també als seus membres i al fenomen amb el mateix nom, que prové del nom d’una salsa típica de la cuina àrab la xermula Els integrants de bandes txàrmils es caracteritzen per la violència de les seves accions, l’ús d’armes blanques, especialment matxets, l’exhibició ostentosa de determinada indumentària i pentinat, i l’ús de les xarxes socials amb finalitats d’amenaça, denigració, etc Els primers atacs d’aquestes bandes tingueren lloc a Casablanca el 2014 i ràpidament s’estengueren per tot…
personalitat de base
Sociologia
Esquema de la personalitat mitjana, o base sociològica de la personalitat, que expressa el conjunt de característiques dels individus reconegudes com a conformes amb l’ordre institucional propi d’una societat determinada.
Aquestes característiques, que hom troba en la majoria dels membres de la societat corresponent, són element destacat de l’anomenada transmissió cultural
servei civil
Sociologia
Dret
Prestació personal obligatòria per al compliment de finalitats d’interès general, com són la defensa nacional o les plantejades per circumstàncies especials.
Dins d’aquestes darreres, la més coneguda fou la prestació social substitutòria, introduïda per l’extensió de l’objecció de consciència, vigent a l’Estat espanyol fins a l’abolició del servei militar obligatori 2001
sistema de parentiu
Etnologia
Sociologia
Conjunt de relacions humanes definit per la posició relativa que ocupa un individu en un grup humà segons el matrimoni, la descendència, o qualsevol dels lligams derivats d’aquests vincles.
El parentiu atorga a l’individu l’adscripció al grup i, mitjançant la relació que estableix amb els seus membres, determina els seus drets i les seves obligacions Per bé que el parentiu reposa en dos fets biològics com són la copulació i la reproducció, les relacions de parentiu no es limiten a legitimar aquestes funcions biològiques, sinó que són assignades als individus en virtut de l’estatut social que en resulta, moltes vegades al marge de si acompleixen o reflecteixen aquestes funcions biològiques o no En la nostra societat, l’exemple més comú d’aquesta manca de…
generació
Sociologia
Conjunt de població determinada per uns marges d’edat.
Aquest conjunt de població posseeix uns elements psicològics collectius que li fan adoptar conductes determinades, o diferenciadores de les altres generacions o bé oposades Bé que les determinants de classe social són més fortes que les diferències generacionals, aquestes representen una relativa diferenciació social
identitat multiple
Sociologia
Condició segons la qual els individus poden arribar a disposar i a compartir conjunts de qualitats de similitud diversa a base de trets comuns de diversa naturalesa, sense que els uns estiguin per sobre dels altres a l’hora de definir la seva pròpia personalitat.
Qualsevol d’aquestes qualitats de similitud pot esdevenir vàlida perquè les persones es classifiquin a si mateixes o siguin classificades pels altres en categories socials diverses La identitat múltiple té lloc en un context de globalització i d’accés a una creixent pluralitat de referents culturals i normatius molt diversos
nació sense estat
Política
Sociologia
Comunitat que manté una identitat cultural, una història comuna i una forta implantació en un espai territorial ben delimitat, però que està mancada d’un estat propi.
Una part important de la ciutadania d’aquestes comunitats tenen la voluntat de decidir el seu destí polític mitjançant l’exercici del dret a l’autodeterminació Hom considera que les nacions sense estat formen part d’un d’estat plurinacional dins del qual sovint no es reconeix la diversitat Es poden esmentar, per exemple, els casos de Catalunya, el País Basc, Quebec, Escòcia, Irlanda del Nord i Galles
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina