Resultats de la cerca

Segons Weber, la burocràcia i les formes modernes d’organització del treball són el paradigma de la racionalització moderna que és característica de la civilització occidental Tota acció s’ha de regir per formes precises de càlcul i organització que impliquen regles i procediments abstractes i, en conseqüència, no hi ha cap aspecte de l’activitat humana que es pugui deixar a l’atzar

Un règim meritocràtic és regit pel principi de la igualtat d’oportunitats Ni l’herència, ni les relacions socials, ni l’atzar expliquen l’èxit d’un individu Les societats amb un règim meritocràtic, però, no són pas igualitàries això sí, les desigualtats que s’hi generen són producte d’una competició igualitària Una meritocràcia perfecta és una utopia, però les societats sempre són més o menys meritocràtiques L’ideal meritocràtic s’enfronta al problema de garantir una mesura objectiva del talent que sigui independent dels avantatges heretats Generalment són l’escola i la…

A conseqüència de la Guerra Civil de 1936-39, inicià una formació autodidàctica que, al dictat de les seves pròpies inquietuds, derivà vers els estudis superiors Investigador del món de les idees i de la seva incidència en les formes, fou un dels principals impulsors de l’art d’avantguarda a Catalunya L’any 1942 conegué Joan Brossa , i juntament amb altres amics organitzaren un grup d’investigació de temes històrics, artístics, filosòfics, científics i literaris que al principi del 1946 resultà en la revista Algol , on collaborà amb Brossa, Jordi Mercadé, Francesc Boadella, Joan Ponç i Enric…

La tècnica avançada exigeix d’utilitzar mitjans de producció de cost elevat, allò que no és a l’abast de tothom, per la qual cosa la propietat privada d’aquests mitjans significa propietat d’alguns i no propietat de la resta de la població, que es veu forçada a vendre als primers la seva força de treball Resten així configurades dues posicions en el procés de la producció, les quals divideixen la societat fonamentalment en dues classes capitalista posseïdors i proletària no posseïdors, amb desigual participació en la distribució dels béns i amb interessos objectivament antagònics Notes…

Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva articulació “interna” en formes, consisteix, de fet, en varietats estructuralment diferents i…