Resultats de la cerca

Les entrades inclouen el nombre de naixements i d’immigrants, i les sortides el de les defuncions i el dels emigrants

Hom també pot anomenar-lo creixement natural Quan el nombre de defuncions i de naixements és el mateix, hom anomena el fenomen creixement zero

Es basa en l’estudi de Coale i Hoover Population Growth and Economic Development in Low Income Countries 1958 Estableix una relació negativa entre la dimensió de la llar i la seva capacitat d’estalvi, d’on s’esdevé que la reducció de la fecunditat és determinant per al creixement econòmic un nivell de fecunditat alt obliga a augmentar la inversió en sectors no productius hospitals, escoles, etc, en detriment dels sectors productius agricultura, indústria, etc Model característic d’una època de desenvolupament econòmic, principalment centrat en les macromagnituds nacionals com el…

Es calcula fent la diferència entre la taxa de mortalitat i la de natalitat

Aquest model és el resultat de simular matemàticament el manteniment de taxes de mortalitat i de fecunditats inalterades durant moltes dècades, fins que l’única característica que varia és la grandària de la població Els fonaments teòrics d’aquest model ja els posà el matemàtic Leonhard Euler el 1760, però el seu desenvolupament definitiu arribà al s XX amb els treballs d’Alfred JLotka, aplicats extensament durant la segona meitat de segle en l’estudi de poblacions que no disposen de fonts estadístiques completes sobre la seva població Un cas particular de població estable és la població…

Es pot considerar una política de xoc si hom té en compte l’excepcionalitat d’aquesta mesura en les descendències femenines habituals i el fet que un fill per dona no garanteix a llarg termini la reproducció de les poblacions Només s’ha posat en pràctica en països amb taxes de creixement molt elevades, com ara la Xina, l’exemple més notable La població xinesa arribà als 800 milions d’habitants el 1969, més d’una cinquena part de la humanitat, amb una fecunditat de 5,7 fills per dona, i l’índex de creixement era de gairebé el 2% anual Al final dels anys setanta,…

Fou un procés complex i encara poc conegut que es desenvolupà entre la segona meitat del s XVIII i la primera meitat del XX La primera fase es caracteritzà per un descens de la mortalitat catastròfica epidèmies, fams típica de l’etapa preindustrial, deguda en part a les millores en la productivitat agrícola i en els transports Això donà lloc a un descens de la mortalitat general que rejovení la població i permeté l’inici d’una etapa de creixement demogràfic sostingut, car l’economia prosperà a ritmes semblants o superiors evitant la reaparició de crisis generalitzades de subsistències El…

Les taxes de mortalitat davallaren, mentre que les de natalitat es mantingueren, de manera que augmentà el creixement natural la població europea es duplicà en només un segle, tot i les migracions cap a Amèrica La distribució de la població també varià Si abans de la transició demogràfica la població europea era bàsicament rural, amb la transició esdevingué predominantment urbana El nombre de nuclis de població aïllats s’anà reduint cada cop més i, consegüentment, es reduí també la incidència de l’endogàmia Les causes principals d’aquests canvis foren les millores en sanitat i…