Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
conflicte lingüístic
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Cas específic de conflicte intergrupal en què les diferències idiomàtiques esdevenen el símbol fonamental de l’antagonisme.
La relació conflictiva coincideix, bé que no sempre, amb l’hostilitat existent, dins un estat de base plurinacional, entre els diversos grups, i sol incidir amb diferències de classes i estatus L’idioma constitueix l’element de cohesió primària, en aguditzar la consciència i la visibilitat de l’antagonisme El conflicte lingüístic sol ésser subjacent en els fenòmens de bilingüisme coactiu o de diglòssia feta tradicional Els seus termes últims són la substitució lingüística, per assimilació de la cultura dominant, o bé la normalització lingüística i cultural dels grups en…
societat sense classes
Política
Sociologia
Estadi del desenvolupament de la societat en el qual desapareixen les diferències entre els homes degudes a l’actual estructura socioeconòmica capitalista.
En aquest sentit no és utòpica la concepció socialista segons la qual és possible la superació del capitalisme, bé que la mera supressió de les actuals classes socials basades en la propietat privada dels mitjans de producció no suposi la desaparició de privilegis, diferències i explotacions, vells o nous L’ideal de la societat sense classes és també propi del capitalisme, encara que aquest concep les classes d’una manera diferent, ja sia com a fruit de les diferències que neixen tant del consum com de la producció Max Weber o com a estrats socials basats en la professió, l’estil de vida i el…
classisme
Sociologia
Sistema que tendeix a mantenir les diferències entre les classes socials.
gènere
Sociologia
Terme introduït en la sociologia per referir-se a la diferenciació social entre els dos sexes.
Tradicionalment, els papers sexuals eren concebuts com a resultat d’una divisió natural del treball, que assignava a les dones les responsabilitats domèstiques i l’educació dels fills, mentre que per a l’home es reservaven les activitats professionals en l’àmbit públic Convé distingir entre les diferències socials i les diferències biològiques entre homes i dones La divisió sexual de les tasques no és pas una conseqüència natural de les diferències biològiques, sinó que ha estat producte de la història i, per tant, es tracta d’una realitat socialment…
atur encobert
Economia
Sociologia
Forma d’atur caracteritzada per l’existència d’ocupacions aparents, la remuneració i productivitat de les quals és molt baixa o gairebé nul·la.
És equivalent a la locució anglesa concealed unemployment Les ocupacions domèstiques són una forma d’atur encobert, tal com ho demostren les grans diferències en el percentatge de població activa femenina en les regions industrialitzades i en les no industrialitzades
generació
Sociologia
Conjunt de població determinada per uns marges d’edat.
Aquest conjunt de població posseeix uns elements psicològics collectius que li fan adoptar conductes determinades, o diferenciadores de les altres generacions o bé oposades Bé que les determinants de classe social són més fortes que les diferències generacionals, aquestes representen una relativa diferenciació social
mercat matrimonial
Sociologia
Conjunt de les persones que volen contreure matrimoni o formar una parella.
És un concepte demogràfic associat a la nupcialitat Els indicadors de nupcialitat utilitzats per a identificar els components del mercat matrimonial són les proporcions de solteria, les edats mitjanes al matrimoni i les diferències d’edat entre els cònjuges El concepte ha estat introduït als Països Catalans per la demògrafa Anna Cabré
Henri Lefebvre
Filosofia
Sociologia
Filòsof i sociòleg occità de parla francesa.
Membre del partit comunista, l’abandonà per diferències ideològiques amb la direcció Professor de sociologia a Estrasburg, el 1967 passà a París-Nanterre Preocupat pels problemes de l’humanisme marxista “l’home total” i per la sociologia agrària i urbana, és autor de Logique formelle et logique dialectique 1947, Les Pyrénnées 1965 i Du rural a l’urbain 1970, entre altres obres
Howard Paul Becker
Sociologia
Sociòleg nord-americà.
Contribuí a l’estudi del pensament social Social Thought from Lore to Science , 1938, amb Harry Elmer Barnes i a la teoria sociològica Systematic Sociology , 1932 Modern Sociological Theory in continuity and Change , 1957 Estudià les diferències entre dos tipus ideals de societat la sagrada i la profana Aquesta distinció prové en part de Ferdinand Tönnies i de la polaritat que establí entre comunitat i associació
glocal
Sociologia
Terme proposat per Ronald Robertson (1995) per a referir-se a les formes asimètriques de relació i interacció que hi ha entre els processos de tipus internacional (mundialització o globalització) i els processos de tipus local (localització).
La mundialització comporta la creació d’un marc de referència global i ha creat, alhora, la necessitat d’elaborar referents concrets i propers que permeti als ciutadans identificar-s’hi La dialèctica entre allò global i allò local fa que, al costat d’un procés d’homogeneïtzació cultural, emergeixin diferències culturals que no es poden entendre, simplement, com el producte d’una reacció a la globalització La mundialització ha afavorit també un procés de fragmentació, heterogeneïtat i hibridació cultural