Resultats de la cerca
Es mostren 129 resultats
primera transició demogràfica
Sociologia
Demografia
Conjunt de canvis demogràfics experimentats des de mitjan segle XIX fins a mitjan segle XX als països de l’Europa occidental, el més important dels quals fou una gran explosió demogràfica.
Les taxes de mortalitat davallaren, mentre que les de natalitat es mantingueren, de manera que augmentà el creixement natural la població europea es duplicà en només un segle, tot i les migracions cap a Amèrica La distribució de la població també varià Si abans de la transició demogràfica la població europea era bàsicament rural, amb la transició esdevingué predominantment urbana El nombre de nuclis de població aïllats s’anà reduint cada cop més i, consegüentment, es reduí també la incidència de l’endogàmia Les causes principals d’aquests canvis foren les millores en sanitat i higiene,…
alternació
Sociologia
Acció d’escollir un sistema de concepció del món diferent, i fins i tot contradictori.
L’alternació va lligada a canvis en la posició i la condició social dels individus, i implica un procés de canvi de personalitat que pot comportar un procés de resocialització Peter Berger suggerí aquest terme en substitució de la noció de conversió , massa restringida a l’àmbit religiós
pobresa absoluta
Sociologia
Privació de recursos que pateixen certs individus i que pot posar en perill, fins i tot, la pròpia supervivència.
Institut de Sociologia i Psicologia Aplicada
Psicologia
Sociologia
Institució creada el 1963 a Barcelona i a Madrid i dirigida per Rogel·li Duocastella
fins a la seva mort.
Continua la tasca iniciada pel Centre d’Estudis de Sociologia Aplicada 1958 Entre els estudis efectuats cal destacar els de sociologia religiosa de les diòcesis de Vitòria 1962, Menorca 1968-69 i Barcelona 1972, de la Costa Brava 1969, de Granollers 1972, a més del llibre Análisis sociológico del catolicismo español 1967 Ha participat en estudis socioeconòmics, i n'ha editat sobre Sabadell 1962, Terrassa 1968 i Mataró 1968
xovinisme
Política
Sociologia
Excessiva admiració pel propi país, que desfigura la realitat nacional i crea desinterès o fins menyspreu per altres cultures i països.
Aquesta actitud es relaciona amb la del francès Nicolas Chauvin, entusiasta de Napoleó i de les seves guerres
reflexivitat
Sociologia
Consciència que hom té que tota forma de coneixement —fins i tot el coneixement sociològic— està condicionat per unes determinades circumstàncies històriques i socials.
El coneixement és, doncs, un producte social La sociologia del coneixement estudia, precisament, les condicions socials del saber
Associació de Sociolingüistes de Llengua Catalana
Sociologia
Nom que adoptà el Grup Català de Sociolingüística
l’any 2006 i que fou vigent fins el 2008, quan passà a denominar-se Societat Catalana de Sociolingüística
.
Élie Ducommun
Sociologia
Periodista i escriptor suís.
En acabar els estudis exercí la docència, primer com a tutor d’una família benestant, i després, com a mestre en diverses escoles públiques fins que abandonà l’ensenyament per dedicar-se al periodisme Començà la seva carrera periodística el 1865 dirigint la revista política Revue de Genève , més tard fundà la revista radical Der Fortschritt fins que el 1871 passà a ser l’editor de la revista Helvétie Des del 1868 fou l’encarregat d’editar el full Les États-Unis d’Europe , que publicava la Lliga Internacional de la Pau i la Llibertat parallelament se'l nomenà cap en collaboració amb A Gobat…
borsa de treball
Sociologia
Entitat de caràcter públic o privat, on conflueixen les ofertes i demandes de treball, i la missió de la qual és facilitar, cobrant o de franc, treball als qui ho sol·liciten.
Moltes borses tenen també serveis d’orientació i de selecció Un antecedent de les borses de treball es troba en els gremis, però la legislació laboral no les considerà fins al s XX Actualment, les crisis, la desocupació i els problemes d’adaptació, produïts per l’evolució constant de les tècniques, han imposat la creació d’institucions públiques encarregades d’assegurar la collocació fins i tot en períodes de normalitat, i la tendència a disposar l’obligatorietat de la utilització de les borses de treball tant per part dels patrons com dels treballadors i dels desocupats
fecunditat
Sociologia
Relació del nombre de naixença amb el de dones en edat fèrtil.
Una dona és fecunda si té fills, i infecunda si no en té, independentment del fet que sigui fisiològicament capacitada per a tenir-ne o no fertilitat Hom estableix normalment la taxa de fecunditat per edats nombre de nascuts de mares d’una edat dividit per totes les dones de la mateixa edat, i, sumades totes les dones fèrtils de 15 a 49 anys, constitueixen una taxa neta per a contraposar a la de natalitat general Hom pot considerar només els naixements femenins, amb la qual cosa hom coneix les possibilitats reproductores futures La fecunditat presenta taxes molt baixes a 15 anys, i després…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina