Resultats de la cerca

El luddisme rep el nom de Ned Lud o Ludd, obrer que el 1779 destruí un teler mecànic El luddisme és considerat com una reacció visceral, bé que pogués estar més o menys organitzat, a les conseqüències del maquinisme industrial els obrers identificaven com a causa dels seus mals atur, degradació del treball, baixos salaris, etc els instruments, en lloc d’atribuir-los a l’organització i el sistema de la producció industrial Tanmateix, el luddisme constitueix l’inici del moviment obrer Als Països Catalans hi hagué accions luddites a Camprodon, Alcoi i Barcelona, on foren…

El 28 de març de 1934 es fongué amb el Comissariat de la Casa Obrera, i prengué a càrrec seu les obres de la Casa Bloc Publicà un Estudi sobre la crisi de la indústria tèxtil 1936

La revolució industrial convertí la indústria en una institució crucial per a tots els àmbits de l’economia Segons Manuel Castells, en les darreres dècades del s XX hom ha assistit al pas del capitalisme industrial al capitalisme informacional, que desplaça la importància de la propietat i del control sobre els recursos materials cap a la gestió i el processament de la informació

Es coordinen d’acord amb uns mateixos principis ideològics i una estructura organitzadora comuna sindicalisme

Estudià a Madrid i a Lieja i, per encàrrec del banquer José de Salamanca, construí diverses línies de ferrocarrils Milità al partit liberal i fou diputat i senador Dirigí la revista El Eco Agrícola , i collaborà a El Ingeniero Industrial Publicà Anuario de los progresos tecnológicos de la industria y de la agricultura 1861 i Estudio de la situación moral y material de los reclusos de la casa municipal de corrección de Barcelona 1860

Fill de Carles Pi i Sunyer Es formà a la Universitat de Londres i a l’Escola Nacional d’Antropologia de Mèxic, i es doctorà en ciències socials a Harvard Especialitzat en antropologia social, actualment és professor a Amherst, Massachusetts Ha publicat nombrosos treballs sobre temes d’antropologia de l’àrea americana S'ha interessat pels aspectes sociològics dels Països Catalans i ha publicat diversos articles sobre el tema El manteniment de la identitat ètnica a Catalunya 1971, Etnicitat i nacionalisme en l’Europa moderna 1971, El turisme i els seus problemes i l’impacte d’una …

Les teories clàssiques de l’organització industrial—taylorisme i fordisme— sorgiren al principi del segle XX, època en què culminà el maquinisme, amb la introducció de nous mètodes d’organització del procés de treball Així com el taylorisme cercava de millorar l’eficàcia industrial, el fordisme prestava molta més atenció a la sortida comercial dels productes la producció en massa requereix mercats de masses El fordisme suposà la introducció de la cadena de muntatge mòbil i la fabricació portada a terme a grans plantes i adreçada a mercats de masses Aquest sistema de producció a gran escala…

Afiliat al partit socialdemòcrata des del 1930 i diputat 1936-38 i 1944-47, des de la presidència de la comissió governamental per a la planificació econòmica i el ministeri de comerç i indústria 1945-47 fou un dels impulsors de l’anomenat model suec del socialisme Secretari executiu de la Comissió Econòmica de l’ONU per Europa 1947-57, professor d’economia política 1933-50 i d’economia internacional 1960-67 a la Universitat d’Estocolm, destaquen els seus estudis sobre els problemes del desenvolupament Monetary Equilibrium 1939, An American Dilemma 1944, An American Dilemma…

Es porta a terme amb una producció sense pertorbacions de servei, amb simplificacions en el sistema de treball i amb disminució o anullació de la intervenció de l’home com a element de producció L’automatització, possible gràcies al gran desenvolupament experimentat per l'automàtica durant la primera meitat del s XX, és aplicable especialment en tots aquells processos continus o respectius que presenten un programa únic d’elaboració Així, doncs, són especialment adequades per a l’automatització les produccions en gran sèrie d’una peça mecanitzada, les plantes productores d’energia, les…

Doctor en farmàcia 1906 i llicenciat en dret, fou professor de química orgànica i de termotècnia a les escoles industrials de Vilanova i la Geltrú 1916-28 i de Terrassa 1928-40 Fou un dels fundadors 1910 de la Societat Astronòmica de Barcelona Introduí i divulgà la radiodifusió a Catalunya el 1921 féu sentir transmissions radiofòniques per primer cop en públic, a Vilanova i la Geltrú i a Barcelona, i el mateix any fou un dels fundadors de la Societat Radiotelegràfica de Catalunya Fou director tècnic de l’emissora Ràdio-Catalana EAJ 13 El 1940 fou separat de l’ensenyament És autor de Química…