Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
institució total
Sociologia
Lloc de residència i treball, com ara una presó, una caserna, un centre psiquiàtric, etc, on un gran nombre d’individus es troben en la mateixa situació, resten aïllats de la societat i comparteixen durant el tancament una rutina diària, administrada formalment per una burocràcia especialitzada.
El sociòleg Erving Goffman estudià especialment aquest tipus d’institucions tancades, referint-se sobretot a establiments residencials on s’organitza la vida quotidiana dels interns Les institucions totals, amb les seves pròpies normes i el seu aïllament, porten, els individus que s’hi incorporen, a un procés de resocialització i de reaprenentatge dels rols
coerció
Sociologia
Força constrictiva que actua sobre el conjunt o unes parts de la societat per tal d’obligar-la a actuar d’una manera determinada.
Aquesta forma de control social és emprada per l’estat per mitjà de la policia i per l’exèrcit i és essencial en certs processos d’integració social general La teoria i la pràctica de la democràcia fan contrastar la coerció amb el consens de la població i imposen límits legals en el camp dels conflictes interns
necessitat
Psicologia
Sociologia
Allò que cal per al benestar físic, i que, si hom en manca, pot produir desequilibris interns, i també allò que cal per a l’adquisició de valors socioculturals necessaris en el comportament humà.
En psicologia, les necessitats s’estudien modernament dins l’apartat general de la motivació
conflicte social
Sociologia
Desequilibri temporal en la cohesió d’un sistema social, causat per elements o forces dissidents, que poden ésser interns o externs a ell i que pretenen de restablir un nou equilibri, fonamentat en unes bases noves.
sociolingüística
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Estudi de l’ús que hom fa de la llengua en general o de qualsevol forma o varietat particular.
Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva articulació “interna” en formes, consisteix, de fet, en varietats estructuralment diferents i…