Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
subcultura
Etnologia
Sociologia
Cadascuna de les cultures dels grups (classes, minories, etc) que formen un sistema cultural major.
La cultura d’un imperi, d’un estat modern, etc, és en realitat un conglomerat de subcultures En una tribu o en una civilització preindustrial les subcultures corresponen als distints grups socials dirigents, sacerdots, guerrers, etc més o menys permanents dins la societat Més extensament hom pot aplicar el mot a les classes socials subcultura del proletariat, de la burgesia, de l’aristocràcia, etc Cada subcultura difereix de les restants, i la cultura major comprèn la suma de les subcultures més llur interacció Bé que hom pot conèixer diverses subcultures, difícilment es comporta segons els…
minoria ètnica
Sociologia
Grup de persones que comparteixen uns trets culturals característics i que, per circumstàncies diverses, es troben en una situació de desavantatge relatiu respecte a la cultura dominant d’una societat.
Poden patir també l’exclusió de determinats àmbits de la vida econòmica i professional Generalment les minories ètniques són numèricament minoritàries, però el seu tret distintiu és la seva posició subalterna o marginal dins la societat L’experiència d’ésser objecte de prejudici i discriminació social tendeix a reforçar el sentiment de pertinença a un grup i els llaços de solidaritat collectiva
altermundisme
Sociologia
Moviment social transnacional que proposa alternatives a l’anomenat model neoliberal de la globalització sorgit a la darrera dècada del segle XX.
Les implicacions econòmiques, polítiques i culturals de la globalització, que són desiguals i contradictòries, han suscitat un ampli debat social i l’aparició, especialment als països desenvolupats, d’un moviment alternatiu a la globalització capitalista posterior a l’enfonsament del bloc soviètic El caràcter plural i les formes d’organització descentralitzades li donen una gran capacitat d’intervenció en diferents camps drets humans, dones, ecologia, minories ètniques, etc i tenen repercussió sobre l’opinió pública mundial S’ha potenciat sobretot per l’ús d’internet
infraclasse
Sociologia
Sector social que viu en una situació de pobresa i marginació en el si de les societats desenvolupades.
Les condicions econòmiques i l’increment de l’atur estructural en les societats avançades provoca que un nombre creixent de persones en similars situacions socials i culturals minories ètniques, persones amb poc nivell educatiu, joves, vells, dones, etc, quedin excloses de les oportunitats d’assolir un treball estable i en condicions normals La noció d’infraclasse és un concepte controvertit i no és fàcil de definir d’una manera unívoca els estudis realitzats sobre les infraclasses han permès identificar-ne diferents tipus que varien segons els països i els contextos socials i…
correcció política
Sociologia
Branca del marxisme cultural sorgida a la primera meitat del segle XX i adoptada per la contracultura dels anys seixanta.
Consisteix a afavorir polítiques públiques de defensa dels drets dels grups socials minoritaris enfront dels grups majoritaris dominants amb l’objectiu de contribuir a propagar la dignitat, la consideració i una redistribució del poder que beneficiï els membres més vulnerables de la societat, des dels discapacitats fins a les dones o les minories ètniques La correcció política ha portat a la promoció i consolidació d’un model social multicultural en algunes de les societats democràtiques occidentals Més recentment, aquest concepte remet a un ús d’un llenguatge eufemístic amb l’…
transferència de població
Sociologia
Intercanvi de poblacions entre estats, organitzat com a conseqüència d’una modificació de fronteres o per a l’eliminació de minories.
Julio Caro Baroja
©
Etnologia
Historiografia
Sociologia
Etnòleg, sociòleg i historiador castellà.
Nebot de Pío Baroja, fou director del museu del Pueblo Español de Madrid 1944-54 i autor de nombrosos estudis d’etnologia, història i lingüística, i, especialment, dels costums i folklore bascs En el camp de la teoria de l’etnologia, el seu llibre bàsic és Análisis de la cultura 1949, resultat d’un curs professat a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona En el camp de la història antiga destaquen Los pueblos de España 1946 i Los pueblos del norte de la Península Ibérica 1943 Treballà problemes de l’escriptura i la llengua ibèriques Epigrafía y Numismática dins la Historia de España…
Joan Estruch i Gibert

Joan Estruch i Gibert
© Fototeca.cat
Sociologia
Sociòleg.
Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , que exercí fins a la jubilació 2013 Els anys 1979-94 formà part de la comissió tècnica de la Fundació Jaume Bofill Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l’ Església catòlica en el món d’avui Associat a l’Institute for the Study of Economic Culture, ha estat professor convidat en diverses universitats europees i a la Universitat de Boston Ha publicat, entre d’…
sociolingüística
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Estudi de l’ús que hom fa de la llengua en general o de qualsevol forma o varietat particular.
Es diferencia de la lingüística estricta pel fet que no s’ocupa tant de l’estructura lingüística com de la mateixa llengua en si, del seu ús, el qual és una totalitat finita, complexa, diversa i canviant de relacions dinàmiques Lliga, així, l’estructura lingüística amb els seus marcs socioculturals, dels quals l’havia desglossada la lingüística estricta Com la totalitat sociocultural de què és part integrant, l’estructura lingüística és un sistema diferenciat en diverses direccions A més de la seva articulació “interna” en formes, consisteix, de fet, en varietats estructuralment diferents i…
socialisme
socialisme Congrés del Partido Socialista Obrero Español, a Madrid (1976)
© Fototeca.cat
Economia
Història
Política
Sociologia
Conjunt de doctrines que, en oposició a l’individualisme, propugnen una reforma radical de l’organització de la societat per la supressió de les classes socials mitjançant la col·lectivització dels mitjans de producció, de canvi i de distribució (col·lectivisme, col·lectivització).
Bé que el terme fou emprat per primera vegada a la premsa francesa cap al 1832, per a qualificar els seguidors de Saint-Simon saintsimonisme, i també a Anglaterra, designant els deixebles de Robert Owen, la idea socialista tenia una llarga història en la tradició utòpica anterior, des de Plató als anabaptistes i des de Thomas More als Levellers, passant per Francis Bacon o Rousseau Ja dins el segle XX, el socialisme utòpic, esperonat per la revolució industrial anglesa i per la Revolució Francesa, es desenvolupà a França, representat per Saint-Simon, Fourier, Louis Blanc, Proudhon, Cabet,…