Resultats de la cerca

És la mitjana aritmètica dels anys que teòricament, per a cada edat, poden arribar a viure els habitants d’una àrea determinada, tenint en compte la taula de mortalitat Per a poblacions actuals té sempre el caràcter d’estimació, car caldria preveure com evolucionaran en el futur les taxes de mortalitat per edats El seu coneixement és d’un gran interès, sobretot per a les companyies d’assegurances A nivell comparatiu, l’esperança de vida se sol utilitzar, en relació amb els nounats, com a índex socioeconòmic molt precís, puix que reflecteix el desenvolupament medicosanitari d’una població L’…

Les migracions solen ésser motivades per la diferència existent en la relació població-recursos entre dos o més espais geogràfics comunicables Per això, els llocs d’immigració soler ésser les terres de colonització o les àrees urbanes La immigració urbana —moviment migratori que, actualment i sobretot en les societats industrials, s’origina quasi exclusivament en l'èxode rural —és directament proporcional al creixement econòmic i al gruix demogràfic de la ciutat, sempre que no existeixi cap planificació socioeconòmica adient Cal destacar, d’altra banda, que, si bé la immigració és atreta per…

Els contactes i les mescles interculturals són una constant al llarg de la història, tanmateix la barreja o hibridació cultural s’ha accentuat en el món actual en la mesura que s’han intensificat els processos migratoris, els intercanvis econòmics i s’han estès les xarxes de transport i de comunicacions Segons García Canclini la noció d’hibridació cultural s’ha posat en circulació en les darreres dècades del s XX fent referència a un conjunt de processos en què estructures o pràctiques socials discretes, que existien de forma separada, es combinen per generar noves estructures, objectius i…

Professor a Graz, defensà l’existència de grups humans heterogenis en lluita per la supervivència, problema que exposà a diverses obres 1875, 1879, 1883 sobre les races i les nacionalitats Tractà també sobre el dret polític des d’una perspectiva filosòfica 1877, i temes sociològics 1855 i 1899

És coautor, amb Ernest Lluch, de L’economia del Baix Ebre 1967 i de L’economia a la regió de Tarragona , i també, de La població catalana , publicat com a apèndix de l’edició catalana de La població 1964 d’Alfred Sauvy Collaborà en l’obra collectiva Economia crítica Una perspectiva catalana 1972

L’home tendeix a creure que la seva manera d’ésser és natural i que les coses són com les veiem o les sentim Des d’una perspectiva sociològica, es rebutja aquesta percepció ingènua i equívoca de la realitat i es manté una actitud de desconfiança envers els prejudicis que procuren una concepció simplista del món social

Professor assistent a la Universitat Catòlica de Lovaina, el 1971 es doctorà a la Universitat de Barcelona i accedí a la càtedra de sociologia de la Universitat Autònoma de Barcelona , que exercí fins a la jubilació 2013 Els anys 1979-94 formà part de la comissió tècnica de la Fundació Jaume Bofill Ha dut a terme nombrosos estudis sobre la sociologia de la religió, especialment sobre l’ Església catòlica  en el món d’avui Associat a l’Institute for the Study of Economic Culture, ha estat professor convidat en diverses universitats europees i a la Universitat de Boston Ha publicat, entre d’…

Bé que la realitat social sigui una, cada ciència social n'estudia un camp concret que, a vegades, més que correspondre a una àrea específica d’aquesta realitat, fa referència a una angle o enfocament peculiar des del qual el científic social s’hi aboca Hom considera principalment com a ciències socials l’economia, la demografia, l’antropologia social i cultural, l’etnologia, la sociologia, la psicologia social, les ciències polítiques i la lingüística