Resultats de la cerca
Es mostren 33 resultats
posició social
Sociologia
Conjunt de condicions referents a la categoria social o econòmica.
mobilitat professional
Sociologia
Canvi de la posició d’un individu en el conjunt de la població activa.
La posició pot ésser definida a partir de la professió, la qualificació o el tipus d’activitat laboral
estatus
Sociologia
Posició que ocupa un individu en un sistema social i que li confereix privilegis, drets, deures, etc, envers els altres individus.
Max Weber va definir la posició d’estatus com la posició que ocupa l’individu dins de l’estructura socioprofessional Tanmateix, en un sentit més ampli es refereix al valor i la importància que ha assolit un individu davant dels ulls dels altres
estatus adquirit
Sociologia
Posició social que aconsegueix un individu gràcies a l;esforç i al mèrit personal.
El concepte fou definit pel sociòleg Talcott Parsons
coesposa
Antropologia social
Sociologia
Dona que comparteix amb una altra dona la posició d’esposa del mateix espòs.
capital cultural
Sociologia
Bagatge cultural que hom ha adquirit a través de l’educació familiar i, també, de l’escola.
Segons Pierre Bourdieu, els membres de les famílies burgeses que gaudeixen d’un bon nivell cultural es troben en una posició privilegiada per a accedir als millors espais vitals i professionals
capital social
Sociologia
Cercle de coneixences i d’amistats que faciliten els contactes socials i la promoció professional.
El fet de mantenir una bona posició professional també pot afavorir les relacions socials El capital social és producte dels contactes i de les relacions socials que hom ha realitzat al llarg de la vida
alternació
Sociologia
Acció d’escollir un sistema de concepció del món diferent, i fins i tot contradictori.
L’alternació va lligada a canvis en la posició i la condició social dels individus, i implica un procés de canvi de personalitat que pot comportar un procés de resocialització Peter Berger suggerí aquest terme en substitució de la noció de conversió , massa restringida a l’àmbit religiós
minoria ètnica
Sociologia
Grup de persones que comparteixen uns trets culturals característics i que, per circumstàncies diverses, es troben en una situació de desavantatge relatiu respecte a la cultura dominant d’una societat.
Poden patir també l’exclusió de determinats àmbits de la vida econòmica i professional Generalment les minories ètniques són numèricament minoritàries, però el seu tret distintiu és la seva posició subalterna o marginal dins la societat L’experiència d’ésser objecte de prejudici i discriminació social tendeix a reforçar el sentiment de pertinença a un grup i els llaços de solidaritat collectiva
negacionisme
Sociologia
Actitud que consisteix en la negació sistemàtica i irracional de fets històrics demostrats o de teories i fenòmens del món natural que tenen l’aval d’un consens científic unànime o pràcticament unànime.
Inicialment aquest terme s’emprà per a referir-se a la posició de determinades persones anomenades negacionistes que negaven que l’ Holocaust hagués existit Posteriorment el terme s’ha aplicat a d’altres camps, com ara el canvi climàtic o la pandèmia de la COVID-19 del 2020 El negacionisme sovint recorre a contraarguments basats en conspiracions o conxorxes de grups poderosos interessats a difondre falsedats