Resultats de la cerca

Es mostren 5 resultats

reacció de Maillard

Alimentació
Bioquímica
Conjunt de reaccions no enzimàtiques que s’esdevé entre aminoàcids i sucres reductors.
Es produeix per escalfament o en el curs d’un emmagatzematge prolongat, i es manifesta per l’aparició de composts bruns En l’àmbit de la tecnologia alimentària té un doble interès d’una banda, és una de les causes de la deterioració i l’envelliment de molts aliments de l’altra, és un procés que hom provoca per a l’obtenció d’una aparença i d’un sabor característics crosta de pa, carn rostida, etc
Gran enciclopèdia catalana

proteïna

A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular

© Fototeca.cat

Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en…
Gran enciclopèdia catalana

data de caducitat

Alimentació
Medicina
Moment a partir del qual s’extingeixen les garanties que un producte alimentari o farmacològic conservi les qualitats aptes per al consum, encara que l’aparença sigui normal.
Gran enciclopèdia catalana

Disseny Hub Barcelona

Vista del Disseny Hub Barcelona

© MPG

Museu
Museologia
Centre museístic de les arts de l’objecte i del disseny de la ciutat de Barcelona.
El  Museu del Disseny de Barcelona , que el setembre del 2023 adoptà el nom de l’edifici on té la seu i fou rebatejat amb el nom de Disseny Hub Barcelona , té l’origen en la integració, a partir del 2008, de tres museus municipals el Museu de les Arts Decoratives, el Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona i el Gabinet de les Arts Gràfiques, que fins el desembre del 2012 disposaren de dos espais temporals situats al carrer de Montcada DHUB i al palau de Pedralbes DHUB Museus El 2012 s’hi integrà, a més, el Museu de Ceràmica Inaugurat el 13 de desembre de 2014, el Museu del Disseny…
Gran enciclopèdia catalana

carn

Categoria de les diverses peces de la carn de boví i porcí. Boví. Extra: 1 filet; 2 mitjana. Primera: 3, tall rodó de la cuixa; 4 culata; 5 cap de mort; 6 crostó; 7 tapa plana. Primera B: 8 jarret; 9 culata d’espatlla; 10 llata; 11 tall rodó d’espatlla; 12 filet de llonzes; 12 peixet. Segona: 14 revés d’espatlla; 15 jarreta; 16 conill; 17 papada; 18 coll. Tercera: 19 falda i cap de costella; 20 pit i cap de costella; 21 cua. Porcí. Extra: 1 llom; 2 filet. Primera: 3 carn magra (cuixa); 4 llonzes. Segona: 5 carn magra (espatlla); 6 llonzes de coll. Tercera: 7 cansalda viada; 8 peu; 9 garró; 10 morro; 11 orelles; 12 galtes; 13 papada; 14 costelles

© Fototeca.cat

Anatomia animal
Alimentació
Zootècnia
Part muscular del cos dels animals considerada com a aliment.
Són considerades com a carn totes les parts del cos dels animals bones per a l’alimentació, i especialment el teixit muscular de mamífers i d’ocells El color i el sabor de la carn van associats a una activitat bioquímica del múscul, el qual produeix, quan és actiu, substàncies metabòliques amb gust característic En general, una carn molt pàllida carn blanca sol ésser insípida i produïda per un animal amb poca activitat muscular, mentre que una carn fosca carn vermella o negra sol ésser molt sàpida i pròpia d’un animal molt actiu muscularment Químicament la carn és composta sobretot d’…
Gran enciclopèdia catalana