Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
tascó

Lle del tascó (P, potència o força aplicada per a esberlar el material; R, resistència o froces de cogesió del material; b i c, base i costat del tascó, respectivament)
© Fototeca.cat
Oficis manuals
Peça de fusta, de ferro, etc, en forma de prisma la base del qual és un triangle generalment isòsceles amb l’angle diferent molt agut, de manera que dues de les seves cares oposades formen un angle díedre molt agut, que serveix per a esberlar pedra, fusta, etc, per a fer forta una cosa dins una altra introduint-la en un interstici, etc.
infusió
Alimentació
Farmàcia
Procés que té per objecte l’extracció dels principis actius solubles d’una planta per mitjà de l’aigua bullent.
Hom posa la planta, esmicolada, en un recipient, i hi tira al damunt aigua bullent La infusió és aplicada a totes les plantes que contenen principis volàtils que es perderien per ebullició Sovint és part d'un procés culinari
salaó
Alimentació
Carn, peix o altre aliment salat, adobat amb sal.
La salaó pot ésser feta en sec, posant les superfícies externes en contacte amb la sal o amb salmorra, o per injecció de solucions salines en els teixits animals De vegades va acompanyada d’un procés de maduració o fermentació i és aplicada als pernils, arengades, etc
premsa
Xil·lografia en boix de Gillaume le Roy (1529), que representa una premsa plana d’impressió, de cargol (s XVI)
© Fototeca.cat
Tecnologia
Oficis manuals
Màquina constituïda bàsicament per dos elements plans o cilíndrics, generalment l’un fix i l’altre mòbil, disposats de tal manera que per accionament mecànic, hidràulic o pneumàtic poden agafar entre ells i estrènyer una cosa per subjectar-la, esclafar-la, esprémer-la, estampar-la, imprimir-la, etc.
Les premses poden ésser classificades segons el nombre de parells d’elements actius premses d’efecte simple, de doble efecte o de triple efecte, segons la manera d’ésser aplicada l’energia a l’element mòbil premses d’excèntrica o d’excèntriques múltiples, de palanca, de cargol, d’engranatges, etc, segons l’operació que efectuen premses d’embotiment, d’encunyació de corbar , de punxonar, etc, segons l’accionament premses mecàniques, hidràuliques i pneumàtiques, segons la posició en l’espai de les guies de l’element mòbil premses verticals, horitzontals i inclinades i segons l’…
pintador | pintadora
Oficis manuals
Estampador sobre teixits.
Artesà especialitzat, assolí un especial relleu en l’etapa inicial de la indústria cotonera catalana de les indianes al s XVIII La tècnica de l’estampat o pintat era guardada zelosament a partir del 1750 i sobretot del 1770 era aplicada també als teixits de seda, i amb menys freqüència sobre els de llana El pintador o fabricant de pintats esdevingué algunes vegades empresari de la indústria cotonera En 1788-93 es constituí a Barcelona una germandat de pintadors
bromatologia
Alimentació
Ciència dels aliments.
Es tracta d’una disciplina quimicobiològica, amb vessants tecnològics i sanitaris, aplicada als aliments i llurs ingredients, que utilitza moltes ciències fonamentals biologia, bioquímica, física, microbiologia, química, etc i participa en la problemàtica de la tecnologia aplicada bioenginyeria, enginyeria química, tècnica d’envasament, etc S’ocupa de l’estudi de la composició i propietats dels aliments i llurs ingredients matèries primeres destinades al consum directe o a l’elaboració d’aliments manufacturats i productes alimentosos preparats per la indústria…
aromatitzant
Alimentació
Substància que, aplicada en petita quantitat, comunica una aroma
o millora o reforça l’existent, en un aliment, beguda, tabac, cosmètic, etc.
Els aromatitzants també poden servir per a encobrir una olor desagradable en productes farmacèutics, plàstics, tintes d’impremta, aire ambient en locals tancats, etc Són usades com a aromatitzants composicions preparades amb productes naturals, tals com les espècies , els olis essencials les oleoresines amb una gran varietat de composts químics obtinguts per transformació de productes naturals o per síntesi Les legislacions sanitàries de la majoria dels països, a través de llurs codis alimentaris, controlen l’ús dels aromatitzants artificials, que no autoritzen fins després d’haver-se'n…
plantilla
Tecnologia
Oficis manuals
Peça de cartó, planxa, etc, retallada de manera que la seva figura i les seves dimensions corresponguin a les de la peça que hom vol obtenir i que, aplicada damunt la primera matèria de la dita peça (pedra, fusta, metall, etc), permet de donar-hi la forma i les dimensions adequades, en tallar-la, picar-la, etc, eventualment després de dibuixar-la.
blat

Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…