Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
infusió
Alimentació
Farmàcia
Procés que té per objecte l’extracció dels principis actius solubles d’una planta per mitjà de l’aigua bullent.
Hom posa la planta, esmicolada, en un recipient, i hi tira al damunt aigua bullent La infusió és aplicada a totes les plantes que contenen principis volàtils que es perderien per ebullició Sovint és part d'un procés culinari
salaó
Alimentació
Carn, peix o altre aliment salat, adobat amb sal.
La salaó pot ésser feta en sec, posant les superfícies externes en contacte amb la sal o amb salmorra, o per injecció de solucions salines en els teixits animals De vegades va acompanyada d’un procés de maduració o fermentació i és aplicada als pernils, arengades, etc
bromatologia
Alimentació
Ciència dels aliments.
Es tracta d’una disciplina quimicobiològica, amb vessants tecnològics i sanitaris, aplicada als aliments i llurs ingredients, que utilitza moltes ciències fonamentals biologia, bioquímica, física, microbiologia, química, etc i participa en la problemàtica de la tecnologia aplicada bioenginyeria, enginyeria química, tècnica d’envasament, etc S’ocupa de l’estudi de la composició i propietats dels aliments i llurs ingredients matèries primeres destinades al consum directe o a l’elaboració d’aliments manufacturats i productes alimentosos preparats per la indústria…
aromatitzant
Alimentació
Substància que, aplicada en petita quantitat, comunica una aroma
o millora o reforça l’existent, en un aliment, beguda, tabac, cosmètic, etc.
Els aromatitzants també poden servir per a encobrir una olor desagradable en productes farmacèutics, plàstics, tintes d’impremta, aire ambient en locals tancats, etc Són usades com a aromatitzants composicions preparades amb productes naturals, tals com les espècies , els olis essencials les oleoresines amb una gran varietat de composts químics obtinguts per transformació de productes naturals o per síntesi Les legislacions sanitàries de la majoria dels països, a través de llurs codis alimentaris, controlen l’ús dels aromatitzants artificials, que no autoritzen fins després d’haver-se'n…
Andalusia
Comunitat autònoma
Regió meridional de la península Ibèrica, que constitueix una comunitat autònoma de l’Estat espanyol; comprèn les províncies d’Almeria, Cadis, Còrdova, Granada, Huelva, Jaén, Màlaga i Sevilla; la capital és Sevilla.
La geografia física El relleu Andalusia és una de les regions exteriors a la Meseta només al nord penetra en el seu sòcol hercinià, l’extrem meridional del qual li pertany Resulta, així, un típic relleu mediterrani, d’extrema varietat pel seu origen alpí, per la seva estructura i per la seva morfologia De N a S hom hi distingeix tres unitats de relleu Sierra Morena, la depressió Bètica i les serralades Bètiques Tot el conjunt guanya gradualment altitud d’W a E i de N a S, i assoleix la màxima altitud a l’extrem SE, a Sierra Nevada Tal disposició, que crea una mena de muralla muntanyosa cap a…
blat
Plantes de blat comú
Bioimages (cc-by-nc-sa-3.0)
Alimentació
Botànica
Agronomia
Gènere de plantes herbàcies anuals o més rarament biennals, de la família de les gramínies, de fulles linears, tija erecta, fistulosa o plena, que pot atènyer 1 m d’alçada o més, arrels fasciculades i flors agrupades en espigues terminals.
Aquestes, d’eix articulat i fràgil o continu i resistent, segons les espècies, porten a cada nus una espigueta de 2 a 5 flors, amb 1 o 2 flors completes les inferiors i les altres només masculines o bé estèrils les glumes són ovades, ben sovint acabades en aresta El fruit, anomenat blat com la planta mateixa, en cariopsi, se sol despendre lliurement de la pellofa boll quan madura, però hi ha espècies blats ‘vestits’ en què hi resta unit Origen, evolució i diferenciació en espècies Hom reconeix 14 espècies de blat, totes conreades, cap d’espontània, en gran part originades en el curs d’una…