Resultats de la cerca
Es mostren 12 resultats
botifarra
Alimentació
Embotit elaborat farcint un budell o un fragment de budell de porc o de boví —i ulteriorment lligant-ne els extrems— amb una barreja de carns de porc (carn magra, cansalada, freixures, orella, morro, etc) convenientment picolades, espècies i sal.
A vegades hom hi afegeix, encara, carn de boví i fins d’altres ingredients ous botifarra d’ou , consumida especialment el dia de dijous gras, ceba botifarra de ceba , arròs botifarra d’arròs i fins sucre botifarra dolça Si hom hi afegeix sang en quantitats apreciables, i a vegades fins i tot fetge bull, és anomenada botifarra negra la d’arròs i la de ceba ho solen ésser, i si no, botifarra blanca la d’ou, per exemple una certa mena de botifarra negra especialment rica en sang és anomenada botifarra de sang Hom ho cou tot plegat en una caldera amb aigua bullent antigament amb greix, bé…
botifarra catalana
Alimentació
Mena de botifarra especialment compacta elaborada amb carn de porc de qualitat, més aviat magra i poc picolada, i tòfones, com a components principals.
Hom la sol embotir en budells de diàmetre més aviat gran 5-8 cm
embotit
Alimentació
Budell, una altra part del cos (bufeta, etc) o embolcall sintètic (cel·lofana, naturina, etc) farcit de carn de porc capolada, espècies i, de vegades, altres ingredients.
Els embotits eren fets arreu dels Països Catalans d’una manera artesana i familiar, lligada amb la tradició de la matança del porc, però actualment són fabricats sobretot industrialment i a gran escala, atès llur consum majoritari Els embotits més apreciats i coneguts són la botifarra , el botifarró , el bull , la llonganissa , el fuet , la sobrassada , el bisbe , la carn-i-xulla , etc
llonganissa
Alimentació
Embotit elaborat farcint un budell llarg i prim amb carn magra de porc picada i adobada amb pebre i altres espècies.
A diferència de la botifarra, hom la conserva crua i la deixa assecar durant un cert temps, mantenint-la penjada per un cap, bé que, en alguns llocs, hom la deixa confitar tenint-la en oli o saïm Durant l’assecatge es produeix un conjunt de reaccions bioquímiques causades principalment pel creixement de lactobacils —ja sigui de manera natural o inoculats prèviament—, els quals són els responsables del desenvolupament de les característiques organolèptiques i de conservació del producte En general, hom se la menja crua Molt corrent als Països Catalans, n’hi ha de tipus molt variats, segons…
fava

Faves
© C.I.C - Moià
Alimentació
Economia
Llavor i fruit de la favera.
Les faves són molt apreciades culinàriament, especialment les tendres, en oposició a les velles o seques, i n'hi ha diversos plats característics faves ofegades amb llorer, alls, ceba, botifarra negra, etc, faves parades amb cols o altra verdura, faves escaldines amb oli i vinagre, etc El seu consum ha estat desaconsellat en altres èpoques Així els sacerdots i les classes altes de l’antic Egipte no en menjaven i els deixebles de Pitàgores en tenien prohibit el consum Aquests prejudicis podrien ésser relacionats amb un cert coneixement intuïtiu del favisme Els principals països…
mongeta

Mongetes seques blanques
© Fototeca.cat
Alimentació
Agronomia
Fruit de la mongetera.
N’existeixen nombroses varietats, i tant el llegum immatur mongeta tendra com la llavor ja feta mongeta seca són molt emprats com a aliment Hom menja les mongetes bullides, soles o amb patates, com a acompanyament del tall, en plats freds, bullides i després fregides amb porc, etc Les mongetes seques amb botifarra són un plat popular al Principat Bé que generalitzat ben d’hora als Països Catalans, l’expansió moderna del conreu data del segle XVIII, en esdevenir terme indispensable juntament amb la fava en moltes rotacions de conreus La producció anà en augment fins a assolir…