Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
sucre
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric d’un gran nombre de substàncies dolces anàlogues a la sacarosa.
polifenoloxidasa
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric dels enzims responsables de l’enfosquiment o embruniment oxidatiu enzimàtic de les fruites i llurs derivats.
vichy
Alimentació
Nom genèric (per analogia amb les aigües bicarbonatades i gasoses de Vichy) donat a qualsevol aigua mineral amb gas.
melanoïdina
Alimentació
Nom genèric dels pigments castanys, bruns o foscs, que resulten de les reaccions d’enfosquiment o embruniment enzimàtic d’aliments.
Hom en desconeix la natura exacta
hortalissa

Tomàquets i mongetes
© C.I.C. - Moià
Alimentació
Nom genèric aplicat a les plantes herbàcies comestibles (crues o cuinades) que hom conrea als horts (verdures, llegums frescs, etc.).
La part emprada com a aliment pot ésser el fruit, les llavors o ambdós alhora albergínies, pebrots, carbasses, cogombres, tomàquets, pèsols, faves, mongetes, el bulb alls, cebes, les fulles i les tiges tendres cols, coliflor, enciams, escaroles, espinacs, bledes, les inflorescències carxofes, les arrels naps, raves, pastanagues i les tiges tendres espàrrecs, api El valor energètic sol ésser petit, puix que tenen una gran proporció d’aigua i un cert contingut en cellulosa Són una font important de vitamines especialment de la C, bé que disminueix un quant temps després de la recollecció, de…
tropeolina
Alimentació
Nom genèric dels colorants grocs azoics, sintètics i tòxics, que hom ha emprat com a additius alimentaris en substitució del safrà.
proteïna

A l’esquerra i al centre, estructura secundària de les proteïnes; a la dreta, estructura terciària d’una proteïna globular
© Fototeca.cat
Alimentació
Bioquímica
Nom genèric de diferents polímers naturals formats per la unió d’aminoàcids (des de 100 fins a molts milers, mitjançant un enllaç peptídic).
Tenen un pes molecular superior a 10000 El nom de “proteïna” fou introduït per Berzelius el 1840 Les proteïnes, essencials per a qualsevol forma de vida coneguda, tenen una determinada disposició en l’espai, condicionada per la seqüència d’aminoàcids estructura primària Aquesta disposició és conseqüència de les forces d’unió enllaços disulfur, ponts d’hidrogen, enllaços iònics, enllaços hidròfobs entre diverses parts de la cadena i l’obliguen a adoptar l’aparença, en el seu conjunt, d’una hèlix- α o bé d’un full plegat estructura secundària i determinades disposicions en fragments de la…
rebosteria
Alimentació
Nom genèric que hom dona a les viandes aptes per a guardar-se un temps, tals com embotits, carns fredes, algunes begudes, etc.
taní sintètic
Alimentació
Tecnologia
Química
Nom genèric d’una sèrie de composts, originàriament cossos aromàtics sulfonats, emprats en adoberia, bé com a adob, bé com a auxiliars de l’adob, vegetal o mineral, per a obtenir cuirs amb unes propietats determinades.