Resultats de la cerca
Es mostren 26 resultats
vi
Alimentació
Qualsevol suc vegetal fermentat.
Entre els més coneguts hi ha el vi de fruites , com la sidra, la llet de coco, el vi de prunes, etc, i el vi de palma o lagmi, obtingut del suc de la palmera datilera
vi d'arròs
Alimentació
Beguda alcohòlica simple, típica del Japó, obtinguda per fermentació amb el kóji (mena de llevat a base de grans d’arròs que han estat atacats pel fong Aspergillus oryzae) del suc resultant de la cocció amb aigua de grans d’arròs sencers.
Aquesta fermentació, que dura de 10 a 14 dies, es fa en un recinte temperat i en botes de fusta El seu contingut en alcohol oscilla entre el 14 i el 17% en volum Per destillació del sake hom obté un aiguardent anomenat àrac
sec | seca
Alimentació
Dit del vi, del xampany, de l’aiguardent, etc, preparats per a tenir un tast poc dolç.
El vi sec no conté sucres o, com a màxim, en conté cinc grams per litre, car la fermentació del most ha estat pràcticament total
vermut
Alimentació
Enologia
Vi aromatitzat amb substàncies vegetals que li donen tast amarg.
Les plantes i les parts dels vegetals que hom hi posa són molt variades plantes senceres o fulles marduix, melissa, orenga, etc, arrels angèlica, genciana, etc, fruits celiandre, anís estrellat, nou moscada, etc, flors clau d’espècia, camamilla, etc, escorça i fusta quina, canyella, etc Hom el prepara per maceració o dissolució d’extractes de plantes i el deixa reposar per tal que es clarifiqui i assoleixi l’aroma característica Pot ésser dolç 12-20% de sucre o sec 3-5% de sucre El seu grau alcohòlic és de 15 a 20 Hom ha emprat donzell per a elaborar-lo, però ha estat abandonat, a causa de la…
escabetx
Sorells en escabetx
Tamorlan (cc by-sa 3.0)
Alimentació
Salsa composta principalment per vi o vinagre, oli i fulles de llorer.
Hom l’empra per assaonar i conservar peix i carn
beguda alcohòlica
Dietètica
Alimentació
Beguda que conté alcohol etílic en quantitat superior al 2%.
Les begudes alcohòliques són obtingudes per acció de microorganismes sobre un producte agrícola com a substrat, i un tractament posterior La principal fermentació alcohòlica és la produïda per acció de llevats del gènere Saccharomyces Els llevats, desenvolupats de primer en una certa aerobiosi, actuen després anaeròbicament, i per fermentació alcohòlica converteixen els sucres en etanol, l’alcohol etílic En el cas de les begudes alcohòliques simples , si el substrat és most hom obté vi 10-16% d’alcohol si és una infusió de malt, cervesa 3-5% d’alcohol si és blat de moro, chicha 5-8% d’…
sangria
Gerra amb sangria
Alimentació
Beguda refrescant a base de vi negre, aigua carbònica i llimona (o llimonada gasificada) i sucre.
Sovint hom hi afegeix algun licor brandi, cointreau , etc, certes espècies canyella, nou moscada, etc i d’altres fruites taronja, préssec, etc És servida freda
tiramina
Alimentació
Bioquímica
Amina biògena derivada de la tirosina.
Augmenta la pressió sanguínia i estimula la musculatura llisa, com ara la de l’úter És present en diversos aliments vi, cervesa, derivats de carn i peix, xocolata, llevat i, sobretot, formatge Hom l’ha relacionada amb la migranya produïda per certs aliments, però el seu interès està en el fet que en pacients que prenen medicaments inhibidors de la monoaminooxidasa la tiramina desencadena crisis hipertensives que àdhuc poden ésser mortals Es forma a partir de l’aminoàcid tirosina durant la maduració o fermentació normal, o ambdues coses alhora, o com a conseqüència de…