Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
camp d’entonació
Lingüística i sociolingüística
Conjunt limitat de freqüències dins el qual es realitza oralment una llengua, amb el benentès que la localització absoluta en una escala freqüencial constant depèn de les característiques vocals de cada parlant.
Així, la successió de tons en italià, per exemple, fluctua entre límits més amplis, més de dues octaves, que no pas en català, que assoleix una sepració d’octava i mitja en condicions normals
Club Nàutic Sant Carles de la Ràpita

Travessia al Port dels Alfacs convocada pel Club Nàutic Sant Carles de la Ràpita
Club Nàutic Sant Carles de la Ràpita
Esports nàutics
Club nàutic de Sant Carles de la Ràpita.
Fundat el 1969, es dedica principalment a la vela, el rem i la natació Els creuers són una de les seves especialitats i n’organitza diferents competicions a la badia dels Alfacs En natació convoca anualment la Travessia al Port dels Alfacs, que puntua per al campionat d’Espanya i de Catalunya de natació de llarga distància, i proves per al campionat de Catalunya de natació, tant escolar com federat Disposa d’un dels ports esportius més amplis de Catalunya, amb sis-cents trenta-dos amarradors El 2011 tenia un miler de socis
Eduard Valentí i Fiol
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Humanista, historiador de la literatura i traductor.
Vida i obra Llicenciat en filologia clàssica a la Universitat de Barcelona 1932 Deixeble de Carles Riba fou professor de llatí a la Universitat Autònoma 1934-39 i catedràtic incorporat a l’institut-escola Ausiàs Marc 1935-39 El 1939, després de la guerra, fou traslladat a l’institut de Ferrol i després a Santiago de Compostella i a Castelló de la Plana El 1944 s’incorporà a l’institut de Reus, però fins el 1961 no aconseguí de tornar com a catedràtic a Barcelona, al Jaume Balmes Fou professor de llatí a la Universitat de Barcelona 1964-66, i quan fou creada la nova Universitat Autònoma, a…
,
català

Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…