Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Jürgen Untermann
Lingüística i sociolingüística
Lingüista alemany.
Professor de les universitats de Frankfurt i de Tübingen, on es graduà el 1952, obtingué el títol de docent habilitació el 1959, i posteriorment desenvolupà la carrera docent i acadèmica a la Universitat de Colònia com a professor de lingüística històrica S’especialitzà en lingüística indoeuropea Die venetischen Personennamen , ‘Els noms de persona vènets’, 1961 Trümmersprachen , ‘Llengües residuals’, 1980 i estudià les llengües preromàniques hispàniques Sprachräume und Sprachbewegungen im vorrömischen Hispanien ‘Zones i moviments lingüístics a la Hispània preromana’, 1962, Elementos de un…
Francesc Anglada i Reventós
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Gramàtic i escriptor.
Estudià en diferents centres de Barcelona i l’any 1840 substituí Antoni Bergnes de las Casas a la càtedra de francès de l’escola de comerç de la Junta de Comerç de Barcelona Després fou catedràtic de l’institut provincial de segon ensenyament i fundà i dirigí altres centres docents inicià la primera escola parroquial segons el sistema d’ensenyament mutu, la qual serví de model a les que més tard fundà l’ajuntament La major part de la seva producció són obres escrites en castellà i en francès sobre qüestions gramaticals d’aquesta darrera llengua Amb el pseudònim Genís Domingo i Reventós…
Francisco Rodríguez Adrados
Lingüística i sociolingüística
Filòleg castellà.
Llicenciat en filologia clàssica per la Universitat de Salamanca 1944 i doctorat per la Complutense de Madrid, fou catedràtic de grec de les universitats de Barcelona 1951 i Complutense 1952 Investigà en el camp de la lingüística i la cultura clàssica en general President d’honor de la Sociedad Española de Estudios Clásicos, director de les revistes Emerita i Revista Española de Lingüística , del Diccionario griego-español i de la collecció “Alma Mater” de clàssics grecs i llatins Publicà, entre d’altres, Introducción a Homero 1963, Estudios de lingüística general 1969, Lingüística…
Antoni de Capmany de Montpalau i Surís
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Política
Historiador, filòleg i polític.
El seu cognom matern era Surís, però utilitzà el familiar de Montpalau Estudià humanitats al collegi episcopal de Barcelona i, a divuit anys, ingressà a l’exèrcit ascendí a sotstinent i participà en la guerra contra Portugal 1762 Retirat de la carrera militar el 1770, es casà amb una dama andalusa i collaborà, amb Pablo de Olavide, en el repoblament de Sierra Morena, on havia d’installar una colònia de camperols i menestrals catalans En ésser processat Olavide per la inquisició, Capmany fixà la residència a Madrid 1775 Allí es mogué dins l’element oficial i ocupà diversos càrrecs públics…
Josep Rafael Carreras i Bulbena
Historiografia
Lingüística i sociolingüística
Música
Musicòleg, historiador, filòleg i compositor.
Vida Home d’una profunda i extensa cultura, a l’edat de 21 anys estudià violoncel amb Antoni Lupresti i, entusiasmat per la música de Mozart, organitzà a Barcelona l’anomenat Cercle Mozart a fi de promoure la difusió de la música d’aquest compositor Interessat per la història de la música, entrà en contacte amb Hans Richter i Hugo Riemann, i conegué també per correspondència altres investigadors europeus De fet, els seus estudis musicològics foren prou importants i aprofundits, tots ells marcats per la ideologia nacionalista d’arrel pedrelliana, i dirigits a la recuperació del ric passat…
, ,
filologia
Lingüística i sociolingüística
Ciència que estudia la llengua en totes les seves manifestacions.
Tanmateix, cal no confondre el concepte de filologia amb el de lingüística, malgrat llur connexió constant i l’ús indistint que hom n'ha fet en anglès, per exemple, són sinònims L’intent de distinció d’aquests conceptes és recent, car la lingüística, com a ciència específica del llenguatge, s’ha desenvolupat a partir del s XIX i s’ha anat independitzant de la filologia Estrictament parlant, la filologia és una ciència històrica que estudia i interpreta els texts antics i llurs relacions amb les cultures que els han fet de marc En aquest aspecte, la filologia és una gran auxiliar de la…