Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
vai
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una tribu sudanesa que habita a Sierra Leone i al sector nordoccidental de Libèria.
La seva llengua, del grup nigerosenegalès de les llengües sudàniques, és una llengua escrita i té un alfabet propi, amb un centenar de caràcters, creat a mitjan s XIX
songhai
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble negroide que habita al curs mitjà del Níger, entre Niafunké i Kandi.
El seu origen prové d’un mestissatge complex, en el qual els elements predominants serien el tuàreg i el fulbe Islamitzats des del segle XI i organitzats en castes, es dediquen principalment a l’agricultura i a l’artesania Dividits actualment entre la República de Mali i Nigèria, al segle XV formaren un potent estat musulmà Songhai, afavorit per llur posició geogràfica en la cruïlla de les rutes comercials centreafricanes
mataco
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu del poble més important del Chaco, que habita entre els rius Bermejo i Pilcomayo, al Paraguai.
La població és d’uns 20 000 individus, obrers de les serradores de fusta, que emigren a Salta i Jujuy Argentina per a la collita de la canya de sucre
ḫatti
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble no indoeuropeu que habità l’àrea nord-central d’Anatòlia, entre els rius Çekerek i Delice.
Els ḫattis parlaven una llengua que sembla no pertànyer a cap dels grups lingüístics existents
zoque
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble amerindi que habita al sud de Mèxic, des de Chimalapa (Oaxaca) fins a Tuxtla-Gutiérrez (Chiapas) i Villahermosa (Tabasco).
Els zoques actualment són uns 20 000
micmac
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’una tribu ameríndia que habita les costes de Nova Escòcia i les illes del Cap Breto i del Príncep Eduard i de Terranova.
Llur llengua és de la família algonquina
zuni
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble amerindi pertanyent al grup dels indis pueblo de la família lingüística utoasteca que habita al centre-oest de Nou Mèxic (EUA).
Al s XVI habitaven les “set ciutats de Cíbola”, que la imaginació de Coronado i d’altres exploradors feia suposar com un imperi daurat La forma de vida tradicional era sedentària, i el conreu del blat de moro l’activitat econòmica bàsica Habitaven en pobles formats per cases de pedra que construïen en diversos nivells Organitzats en tretze clans matrilineals, destacaren per la seva activitat artesanal, especialment en el treball de l’argent, les turqueses i la ceràmica Els cerimonials religiosos eren molt elaborats Actualment viuen majoritàriament en reserves i conserven parcialment les…