Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
ful
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup nigerocongolès parlada pels fulbes
.
Erròniament ha estat sovint considerada com a llengua camítica, emparentada amb els dialectes berbers El seu sistema pronominal és de tipus alliteratiu El verbal, molt complex, té veu passiva, mitjana i activa Els radicals són de tipus monosillàbic tancat, és a dir, consonant-vocal-consonant
banc de dades terminològiques
Lingüística i sociolingüística
Dipòsit d’informació especialitzada, sovint format per una o diverses bases de dades, i concebut per a resoldre una finalitat específica.
La seva formalització és diferent segons els casos Per als seus creadors, un banc de dades és una base de dades immensa i manipulada per un gestor de base de dades per als usuaris, és un gran dipòsit d’informació interrogable a través d’un menú i, per tant, un producte acabat i tancat sobre el qual no es pot intervenir Com a exemples de bancs de dades terminològiques podem destacar Termium o Eurodicautom, que són construïts sobre una base de dades relacional
accentuació
Lingüística i sociolingüística
Acció d’escriure un accent gràfic (sobre una lletra).
Tot mot de més d’una síllaba en té una que pronunciem amb més intensitat que les altres, anomenada tònica , accentuada o amb accent prosòdic Els mots que tenen l’accent a la darrera síllaba s’anomenen aguts els que el tenen a la penúltima, plans els que el tenen a l’antepenúltima, esdrúixols Molts mots duen accent gràfic a la vocal de la síllaba tònica Els mots aguts acabats en alguna d’aquestes dotze terminacions a , e , i , o , u as , es , is , os , us en , in posat que la i o la u no formin part d’un diftong decreixent demà, manté, cafè, jardí, raó, això, comú menjaràs, progrés,…
morfema
Lingüística i sociolingüística
Unitat mínima de significació del llenguatge, de caràcter gramatical, indescomponible en l’aspecte sincrònic, que expressa els diversos accidents (gènere, nombre, persona, temps, etc) i altres elements gramaticals de relació (article, pronom, preposicions, conjuncions), d’inventari limitat i tancat en cada llengua, per oposició al lexema, unitat significativa mínima, de caràcter lèxic i d’inventari il·limitat i obert en cada llengua.
D’altres lingüistes assignen el terme genèric de morfema a tota unitat mínima significativa i divideixen el terme en morfemes lexicals o lexemes i morfemes gramaticals o gramemes
alfabet
Alfabets fenici i grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Conjunt de les lletres emprades en l’escriptura d’un llenguatge.
És un mot compost de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa i beta També és emprat el terme abecedari És el tipus d’escriptura més comú en el món d’avui i s’oposa a l’escriptura ideogràfica i a la sillàbica escriptura L’alfabet és un sistema d’escriptura basat en el principi de la correspondència d’un signe per a cada so o fonema La descoberta de l’alfabet correspon principalment als fenicis L’essencial en l’elaboració de l’escriptura fenícia, hom creu actualment, ha estat d’arribar a concebre la possibilitat de notar qualsevol mot mitjançant només els signes consonàntics Quant…