Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
text
Lingüística i sociolingüística
En glossemàtica, tota manifestació lingüística gramaticalment analitzable, com ara una conversa, un poema, etc, i fins la mateixa llengua en conjunt.
En altres escoles, hom anomena text tots els elements lingüístics explícits o presents en un moment donat, per oposició a context o conjunt d’elements virtuals i implícits que també actuen efectivament en un moment donat
tessàlic
Lingüística i sociolingüística
Dialecte grec antic, pertanyent al grup eòlic, parlat a la Tessàlia fins a l’època romana, sense perdre els seus trets més característics.
terminació
Lingüística i sociolingüística
Darrera part d’un mot, ordinàriament el morfema final (desinència o sufix).
terme
Lingüística i sociolingüística
Unitat lexical usada amb significat unívoc en una ciència o una disciplina determinada per tal d’evitar una correspondència equívoca entre els conceptes i llur expressió.
A vegades terme és usat, impròpiament, com a sinònim de mot en general
metallengua
Lingüística i sociolingüística
Llengua artificial teòricament concebible, però inexistent, formada per un repertori d’axiomes, postulats i regles, que pot servir per a descriure les llengües naturals, anomenades llengües objecte amb relació a la metallengua.
La llengua emprada per a definir la metallengua fóra la metallengua aquesta sèrie podria ésser continuada indefinidament
metalingüística
Lingüística i sociolingüística
Per als lingüistes de l’escola antropològica nord-americana (Whorf i altres), estudi de les relacions entre la llengua i la realitat extralingüística: la cultura, el pensament, etc.
Per a aquesta escola la llengua determina la manera de veure la realitat, la qual, en conseqüència, és diferent per als parlants d’una llengua o d’una altra
metalingüística
Lingüística i sociolingüística
Ús d’una llengua per a descriure una llengua.
messapi
Lingüística i sociolingüística
Llengua, que hom suposa pertanyent als grups de l’il·liri, documentada en algunes glosses i inscripcions.
Ofereix la presència d’oclusives sonores brunda, argorian en correspondència amb una sonora aspirada indoeuropea
melanesi
Lingüística i sociolingüística
Família lingüística que comprèn diverses llengües, les més importants de les quals són l’andieu, el nengone, l’iai, el lonwolwol, el mota el vatouranga, parlades per un milió d’individus, aproximadament, a la Melanèsia, la Micronèsia i la costa oriental de Nova Guinea.
Cap d’aquestes llengües no té texts escrits, però n'existeixen transcripcions fetes per missioners Cadascuna de les llengües té un sistema fonològic diferent del de les altres la majoria dels mots són bisíllabs, i els monosíllabs solen ésser verbs, usats com a arrels de termes d’acció o d’estat
meglenític
Lingüística i sociolingüística
Dialecte romanès, anomenat també meglenoromanès, parlat pels meglenites, a la regió de Macedònia, al NW de Tessalònica.
Té força influències eslaves, sobretot búlgares