Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
base radical
Lingüística i sociolingüística
Element que resta quan són llevats d’una paraula els morfemes temàtics, anomenat també arrel
.
basc
Domini lingüístic del basc i divisió dialectal
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua parlada al País Basc.
A l’Estat espanyol és parlat al centre i a llevant de Biscaia, en una petita zona d’Àlaba, a tot Guipúscoa i al nord de Navarra a l’Estat francès, al departament dels Baixos Pirineus Pirineus Atlàntics, Lapurdi Labourd, Baixa Navarra i Zuberoa Soule L’entrada en massa d’immigrats de parla castellana, sobretot des de la Guerra Civil de 1936-39, ha facilitat el bilingüisme, que, d’altra banda, ja tenia arrels antigues, bé que no sempre de la mateixa intensitat i característiques Els límits de la zona de parla basca no coincideixen, doncs, amb el que hom anomena País Basc Malgrat tot, hom pot…
barma
Lingüística i sociolingüística
Llengua sudànica del grup chari-nilòtic segons la classificació de J. Greenberg.
bària
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de les planes interiors d’Eritrea, entre els rius Atbara, a l’est, i Mareb, al sud.
Els bàries aproximadament 100 000 són agricultors islamitzats de raça nilòtida Llur llengua pertany al grup charinilòtic, segons la classificació de JH Greenberg
bari
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de raça nilòtida de l’extrem sud del Sudan, entre ambdues ribes de Bahar el Djebel i el llac Rudolf.
Els baris uns 35000 individus practiquen l’agricultura i la ramaderia i són dividits en clans patriarcals exogàmics La llengua, parlada per 520000 individus de diversos pobles bari, mondari, kuku, fajulu, etc, pertany al grup chari-nilòtic, segons la classificació de JH Greenberg
barabra
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu de les poblacions núbies del Nil mitjà, entre Egipte (sud d’‘Aswān) i el Sudan (regió Septentrional).
Representen un tipus racial originari semblant a la població agrícola d’Egipte, amb una forta influència nilòtida exercida des de temps molt antic Practiquen principalment l’agricultura i emigren en gran nombre a les ciutats d’Egipte com a servents o petits menestrals Són de religió islàmica llur llengua, anomenada també nuba , pertany al grup chari-nilòtic, segons la classificació de JH Greenberg Els barabres formaven part dels nuclis cristians de Núbia que no foren islamitzats fins al s XIV, quan s’hi infiltraren tribus nòmades àrabs, les quals, al final del segle, fundaren el regne Funj,…
bara
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un conjunt de tribus seminòmades dels altiplans del sud de l’illa de Madagascar.
Els bares uns 370 000 presenten influències racials d’elements nègrids i practiquen tradicionalment la ramaderia de bestiar boví Parlen un dialecte del malgaix, amb trets més arcaics que el merina
banziri
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble del sud de la República Centreafricana, prop de Bangui.
Els banziris són agricultors de la sabana i pescadors, i parlen una llengua pertanyent al grup adamauaubanguià
banyun
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de Guinea-Bissau i del Senegal, entre els rius Casamance i Cacheu.
Els banyuns uns 18000 h practiquen principalment l’agricultura arròs, mill, moresc, mandioca, la pesca i la cria del bestiar porcí Posseeixen una organització familiar patrilineal i parlen una llengua del grup atlàntic, segons la classificació de Greenberg