Resultats de la cerca
Es mostren 2354 resultats
barma
Lingüística i sociolingüística
Llengua sudànica del grup chari-nilòtic segons la classificació de J. Greenberg.
bària
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de les planes interiors d’Eritrea, entre els rius Atbara, a l’est, i Mareb, al sud.
Els bàries aproximadament 100 000 són agricultors islamitzats de raça nilòtida Llur llengua pertany al grup charinilòtic, segons la classificació de JH Greenberg
bari
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble de raça nilòtida de l’extrem sud del Sudan, entre ambdues ribes de Bahar el Djebel i el llac Rudolf.
Els baris uns 35000 individus practiquen l’agricultura i la ramaderia i són dividits en clans patriarcals exogàmics La llengua, parlada per 520000 individus de diversos pobles bari, mondari, kuku, fajulu, etc, pertany al grup chari-nilòtic, segons la classificació de JH Greenberg
barabra
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu de les poblacions núbies del Nil mitjà, entre Egipte (sud d’‘Aswān) i el Sudan (regió Septentrional).
Representen un tipus racial originari semblant a la població agrícola d’Egipte, amb una forta influència nilòtida exercida des de temps molt antic Practiquen principalment l’agricultura i emigren en gran nombre a les ciutats d’Egipte com a servents o petits menestrals Són de religió islàmica llur llengua, anomenada també nuba , pertany al grup chari-nilòtic, segons la classificació de JH Greenberg Els barabres formaven part dels nuclis cristians de Núbia que no foren islamitzats fins al s XIV, quan s’hi infiltraren tribus nòmades àrabs, les quals, al final del segle, fundaren el regne Funj,…
bara
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un conjunt de tribus seminòmades dels altiplans del sud de l’illa de Madagascar.
Els bares uns 370 000 presenten influències racials d’elements nègrids i practiquen tradicionalment la ramaderia de bestiar boví Parlen un dialecte del malgaix, amb trets més arcaics que el merina
banziri
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble del sud de la República Centreafricana, prop de Bangui.
Els banziris són agricultors de la sabana i pescadors, i parlen una llengua pertanyent al grup adamauaubanguià
banda
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup anomenat adamauaubanguià en la classificació de Greenberg, parlada pels bandes.
bamum
Lingüística i sociolingüística
Llengua, anomenada també mom, pertanyent a les llengües bantús del grup benvecongo, de la família nigerianocongolesa.
Posseeix un alfabet propi, que s’ha estès a les llengües veïnes semblants
bamileké
Lingüística i sociolingüística
Llengua bantú de la família nigerianocongolesa, parlada pels bamilekés.
balutxi
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la família irànica originària del nord-est de Pèrsia (molt semblant al kurd), parlada al Balutxistan.
Hom distingeix tres grans dialectes, amb diferències pronunciades l’oriental parlat sobretot al Pakistan el meridional o makrani S del Pakistan, Emirats Àrabs, Iran i Oman i l’occidental, parlat a l’Iran, l’Afganistan, el Turkmenistan i el Tadjikistan En l’escriptura, hom utilitza l’alfabet urdu, al seu torn basat en els caràcters àrabs