Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
derivació pròpia
Lingüística i sociolingüística
Formació de mots a partir d’altres ja existents, segons unes lleis determinades, amb canvi de mots primitius (derivació).
estructura profunda
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa, nivell o aspecte del llenguatge que determina la interpretació semàntica de l’oració, en oposició a l’estructura superficial, que en determina la forma fonètica.
Segons la gramàtica generativa, l’efecte final d’una gramàtica és relacionar una interpretació semàntica amb una representació fonètica, és a dir, expressar com és interpretada una oració El component sintàctic de la gramàtica, que constitueix la seva única part “Creativa”, serveix de mitjancer en aquesta relació i constitueix la meta final de la gramàtica, en el sentit que només ella permet d’establir una relació entre el contingut semàntic dels signes i llur forma fonètica, és a dir, és la que permet de determinar com s’ha d’interpretar una frase, mitjançant una sèrie de regles…
productiu | productiva
Lingüística i sociolingüística
Dit de qualsevol element lingüístic que serveix per a formar un bon nombre de composts o derivats: en-, re-, -ment, -ble, etc.
oposició privativa
Lingüística i sociolingüística
Oposició en què un dels termes és caracteritzat per la presència d’una marca, i l’altre per l’absència d’aquesta marca; per exemple, l’oposició p/b, en què la marca de sonoritat es troba en b i no en p.
privatiu | privativa
Lingüística i sociolingüística
Dit de la partícula o prefix que expressa l’exclusió o la manca d’alguna cosa, per exemple in- (inestable), a- (anormalitat).
principal
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot que té significació independent, enfront dels que no en tenen per ells mateixos, com els pronoms, les preposicions, les conjuncions.
principal
Lingüística i sociolingüística
Dit del mot que no perd el seu accent en la frase, en oposició als mots proclítics i enclítics, que el perden.