Resultats de la cerca

el fet que Operant sobre la cadena terminal d’aquest gràfic, una transformació nominalitzadora obtindrà el suïcidi de la seva dona a partir de la frase dominada, i dues transformacions de supressió eliminaran BB i de la seva dona i finalment, les “regles d’ajustament” donaran la representació fonològica de la frase, d’on s’ha de derivar la fonètica La simple inspecció del diagrama revela un fet crucial que l’estructura profunda d’aquesta frase és molt més complexa que la de la frase En Pere ha dut la seva dona a la platja , molt semblant superficialment A la primera frase, en efecte, la seva…

Aquest concepte, formulat en l’obra de Ferdinand de Saussure i molt repetit després, és obscur És usual d’exemplificar-lo dient que no hi ha cap raó, ni natural ni convinguda, perquè l’animal que els anglesos anomenen ox sigui anomenat bou pels catalans Això és tan cert com trivial, però és del tot extern a les idees de Saussure Aquest definia un signe com la unió d’un significat un “concepte” amb un significant una “imatge fònica”, o sigui, també un concepte Segons els seus alumnes, sembla que Saussure deia que “el lligam que uneix el significant al significat és arbitrari” tanmateix, com…

Constitueix el nucli d’una família de vocables i n'indica el sentit fonamental Resta l’arrel d’una paraula quan hom en separa els sufixos, prefixos, infixos i les modificacions flexionals, els quals, units a ella, serveixen per a concretar-la en algun aspecte del significat Així, doncs, ve a ésser l’element comú, que en la comparació amb una sèrie de mots d’un mateix parentiu semàntic porta la idea comuna de tots ells En poble i poblet hi ha una arrel pobl- Saussure en parla com de l’element irreductible i comú a tots els mots d’una mateixa família, tenint en compte els…

Presenta els trets més arcaics de la llengua grega, entre ell l’existència de la digamma i de la iod, i els genitius maculins en -oios

La primera distinció que la gramàtica tradicional feia entre els substantius era la que separava el nom apellatiu o comú p ex ciutat , del propi p ex Barcelona La natura de la diferència ha estat molt debatuda, generalment en termes tals com el d' espècie i individu, connotació i denotació, comprensió i extensió , etc Són termes filosòfics i, en efecte, el debat és filosòfic Lingüísticament és buit, car, com feu veure James Harris 1751, els noms propis són marginals a la llengua, i això en tres sentits la majoria dels noms propis es fabriquen per procediments extralingüístics la…

Els exemples més notoris d’aquesta progressió històrica són el de l’evolució del llatí fins a les llengües romàniques d’avui, i el del pas des del germànic primitiu a l’anglès o a l’escandinau occidental Hom diu que les llengües antigues eren més sintètiques, i que les modernes són més analítiques Però cal guardar-se de creure que una progressió en aquest sentit sigui una llei universal de tot llenguatge En certs usos, el terme llengües analítiques és sinònim de llengües aïllants

En l’ordre d’idees de la tradició gramàtica escolar, l' anàlisi gramatical es redueix essencialment a dues operacions la identificació dels membres d’una frase i de la funció sintàctica que exerceixen, i l’assignació de cada mot a una d’entre unes quantes classes de mots preestablertes només secundàriament hom practica l’anàlisi morfològica, és a dir, la divisió dels mots en els morfemes que els componen En la lingüística moderna, i especialment en l’estructuralisme de 1930-50, el terme d’anàlisi ha adquirit un sentit molt general, i designa pràcticament qualsevol operació de la lingüística…

Pròpia dels amorites, no se'n conserva cap escrit, però apareix documentada en més de 2 000 noms propis dispersos, principalment en una sèrie de tauletes en accadi i, en segon lloc, en els Textos d’Execració egipcis de les dinasties XII-XIII i en els escrits ugarítics dels s XIV-XIII a C Això ha permès establir algunes de les seves característiques morfològiques i recuperar un migrat lèxic amorita