Resultats de la cerca
Es mostren 2372 resultats
alternança lingüística
Lingüística i sociolingüística
Fenomen consistent en la juxtaposició d’enunciats, o de fragments d’enunciats, de diferents llengües o varietats en una mateixa interacció comunicativa, i que es produeix en societats amb contacte de llengües.
estructuralisme
Lingüística i sociolingüística
Corrent de la lingüística que concep les llengües com a conjunt d’elements interrelacionats, la significació dels quals només és perceptible en tant que ocupen un lloc i tenen una funció a l’interior d’un sistema lingüístic.
L’estructuralisme es manifestà com a mètode ja madur a partir de les tesis presentades al Primer Congrés de Lingüistes de la Haia 1928 i al Primer Congrés de Filòlegs Eslaus de Praga 1929 pel grup de lingüistes que formaven part de l’anomenat Cercle Lingüístic de Praga entre els quals es destacaren Nikolaj Trubeckoj i Roman Jakobson, entre altres i que s’inspiraren en Ferdinand de Saussure i Jan Ignacy Baudouin de Courtenay Altres preestructuralistes, com Hans C von der Gabelentz i Winteler, no foren valorats fins després d’aquests manifests del Cercle de Praga El moviment, que proliferà…
política lingüística
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’intervencions en matèria lingüística dutes a terme pels poders públics.
Comprèn tant les disposicions més generals en aspectes lingüístics de l’ensenyament, la cultura o l’administració, com les actuacions més sistemàtiques i més directament controlades destinades a produir un canvi en les varietats i els usos lingüístics d’una comunitat, com és el cas de la planificació lingüística, amb la qual sovint és confosa
planificació lingüística
Lingüística i sociolingüística
Conjunt d’intervencions organitzades de manera conscient i sistemàtica per tal d’influir sobre la forma o les funcions de les varietats lingüístiques presents en un marc social determinat.
Seguint la formulació de HKloss 1969, hom sol distingir-ne dos vessants complementaris la planificació del corpus intervencions sobre el mateix codi lingüístic tals com l’ortografia, la gramàtica, el lèxic, la pronúncia o l’elaboració de registres específics i la planificació de l’estatus , referent a l’ús de les diverses varietats lingüístiques i que comporta activitats de promoció o regulació legislativa per a difondre el coneixement o l’ús d’alguna varietat lingüística, amb tècniques com ara la immersió lingüística La planificació lingüística és, doncs, un canvi lingüístic o…
wòlof
Lingüística i sociolingüística
Llengua de la família nigerocongolesa, del grup atlàntic occidental, parlada pels wòlofs.
malinke
Lingüística i sociolingüística
llenguatge estàndard
Lingüística i sociolingüística
Varietat comuna d’una llengua, legitimada i institucionalitzada històricament com a model de referència i vehicle de comunicació supradialectal i internacional i usada i apresa normalment segons una codificació normativa explícita.
iuma
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües pertanyents a la família lingüística dels pobles hoka, situats al llarg dels rius Colorado i Gila.
Les principals són el walapai , el mohave , el cocopa , el diegueño i el cochimí