Resultats de la cerca

Catedràtic de filologia romànica de la Universitat de Colònia, fou un gran estudiós de temes d’onomàstica, singularment de la península Ibèrica Os nomes de santos tradicionais hispânicos na toponímia peninsular 1950, Hispano-gotisches Namenbuch 1970, en collaboració amb Dieter Kremer, i Zum Ursprung des Namens Katalonien 1978, amb especial dedicació al galaicoportuguès Os nomes germânicos na toponímia portuguesa 1937 i Miscelânea d’etimologia portuguesa e galega 1948 Fou membre de l’Acadèmia Gallega i de la Portuguesa

Professor a Rostock, Marburg i Bonn, treballà en els camps de la lingüística general i de les llengües cèltiques Rhenania Germano-Celtica , 1969 En obres com Muttersprache und Geistesbildung ‘Llengua materna i formació espiritual’, 1939 i Von den Kräften der deutschen Sprache ‘De les forces de la llengua alemanya’, 1949-57, exposà la teoria de la llengua coneguda com ganzheitliche Sprachauffassung o concepció integral de la llengua, que concep la llengua no tan sols com un mitjà de comunicació, sinó com una enérgeia o activitat espiritual creadora que confereix als pobles que les parlen una…

Catedràtic de dialectologia La seva obra se centra en dialectologia Atlas , 1917 i etimologia Dictionnaire étymologique de la langue française, 1932

Estudiós de l’evolució del francès, publicà Histoire de la langue française des origines à 1900 10 volums publicats entre 1905 i 1946, però que restà inacabada Publicà també, entre altres obres, La pensée et la langue 1922, d’orientació psicològica

Professor a la Sorbona Autor de La vie des mots étudiée dans leur signification 1887 i del Dictionnare général de la langue française depuis le commencement du XVII siècle jusqu'à nos jours 1890-1900 amb Adolphe Hatzfeld D’ell pren nom una llei fonètica contrafinal

Producte de diversos elements i sobre una base alt-alemanya, hi intervenen factors eslaus, fràncics i romànics, tot plegat mediatitzat per l’hebreu, que, entre d’altres coses, hi ha aportat l’alefat Té dos dialectes l’occidental, parlat antigament als Països Baixos, a la meitat occidental del que actualment és Alemanya i a Alsàcia-Lorena i l’oriental, de la Bàltica a la mar Negra i, sobretot d’ençà del genocidi dut a terme pels nazis, transportat als EUA

Es formà a França, Anglaterra i l’Amèrica del Sud i feu alguns viatges d’estudi a la península Ibèrica Professor de castellà a diversos liceus francesos, del 1919 al 1924 fou assistent i substitut de Morel-Fatio al Collège de France Autor de nombrosos treballs, entre ells La légende de Roncevaux 1924, refeu el capítol de Morel-Fatio sobre la llengua catalana del Grundriss der romanischen Philologie de G Gröber per a la segona edició d’aquesta obra