Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
llengües mixezoque
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües ameríndies parlades per les tribus mixes, amb llur subtribu popoloca, i pels zoques i llurs tribus i subtribus.
Tots aquests pobles s’estenen pels estats mexicans d’Oaxaca, Chiapas, Tabasco i Veracruz
mixteca
Mosaics mixteques amb relleus geomètrics trobats a l’antiga ciutat de Mitla, a Mèxic. Els mixteques foren grans constructors d’edificis, i els decoraven amb relleus molt treballats
© Corel Professional Photos
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble indígena d’Amèrica que a l’època precolombina creà una interessant cultura (700-1350).
Els mixteques apareixen a Mesoamèrica cap al segle VIII, com a habitants de les terres altes de les valls d’Oaxaca Al segle X iniciaren l’ocupació de les valls que abans habitaven els zapoteques, i així conqueriren les ciutats de Monte Albán i Yágul Al segle XIV s’estenien ja per totes les valls i havien conquerit la ciutat de Mitla, que esdevingué llur capital Els mixteques es caracteritzen per llurs dots artístics Eren grans constructors, com demostren els edificis de Mitla, decorats amb magnífics i complicats mosaics de pedra Llurs ceràmiques policromes, de pasta finíssima,…
mixe
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble indígena d’Amèrica que s’estén pels estats mexicans d’Oaxaca i Veracruz.
Té diverses tribus i una subtribu, la dels popoloques Els mixes són actualment uns 30 000 individus
zoque
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Individu d’un poble amerindi que habita al sud de Mèxic, des de Chimalapa (Oaxaca) fins a Tuxtla-Gutiérrez (Chiapas) i Villahermosa (Tabasco).
Els zoques actualment són uns 20 000
llengües mixteques
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües ameríndies parlades per unes 250.000 persones als estats mexicans de Guerrero, Puebla i Oaxaca; comprèn les llengües mixteca, amuzgo, micateca i triqué.
zapoteca
Etnologia
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup otopamé, parlada pels zapoteques, integrada per nombrosos dialectes, sovint incomprensibles mútuament, entre els quals es destaquen el de Juárez, el de Villalta, el de la muntanya i el de la vall; hom hi inclou també el chatino del SW d’Oaxaca.
Es caracteritza per la simplicitat del sistema fonètic hi manquen, per exemple, les labiodentals f i v i pel sistema numeral quinari vigesimal