Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
samoà
Lingüística i sociolingüística
Llengua del subgrup polinesi, pertanyent al grup oriental o oceànic de la família austronèsica, parlada per unes 130.000 persones a les illes Samoa.
És llengua oficial a la Samoa Occidental independent El seu sistema fonètic és extremament simple ignora els nexes consonàntics, només admet sons vocàlics al final de paraula La morfologia nominal és caracteritzada per tres nombres singular, plural i dual, i en els pronoms per una forma exclusiva i una altra d’inclusiva El pronom personal té dual i plural de primera persona El sistema verbal és també extremament simple Ha manllevat, des del segle XIII, nombroses paraules de l’àrab
associació de llengües
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües prou semblants perquè hom pugui suposar que deriven d’una mateixa protollengua
, però no prou perquè això pugui ésser demostrat.
El terme és, doncs, volgudament neutre entre el de família genètica i el d' aliança secundària , i aquesta neutralitat suggereix una de les qüestions crucials quant a la interpretació històrica dels resultats de la lingüística comparativa la dels criteris que cal exigir abans d’assumir que dues llengües tenen el mateix origen, tant més crucial que és una qüestió de principi metòdic, molt poc susceptible de verificació empírica Al s XIX hom tendia a identificar una llengua amb un “poble” ben definit que n'era “portador”, i a creure en l’absoluta impenetrabilitat de llengües i pobles Així s’…
minoic
Lingüística i sociolingüística
Llengua que atresoren els documents en escriptura lineal A cretenca trobats a Creta i en altres illes de la mar Egea.
N'és possible la lectura gràcies a l’adaptació que hom feu d’aquest sistema gràfic per anotar la llengua grega en època micènica micènic Per al seu desxiframent, hom ha proposat diverses teories Així, Cyrus Gordon la considerà una llengua semítica, més exactament una forma mixta d’accadi i d’ideogrames sumeris S Davis, V Georgiev i LR Palmer defensen una teoria que emparenta el minoic amb llengües de la família anatòlica indoeuropeu Palmer, potser d’una manera més raonable, la identifica amb el luvi oriental, bé que els elements en què se sustenta són molt limitats Si hom admet…
ambigüitat
Lingüística i sociolingüística
Qualitat d’una forma (a qualsevol nivell de l’anàlisi lingüística) d’admetre diverses interpretacions, semàntiques o funcionals.
Els tres tipus majors d’ambigüitat són la fonològica, la lèxica i la sintàctica En l' ambigüitat fonològica un mateix so pot representar dos fonemes en barceloní, les dues primeres vocals de nuvolada sonen igual, i un mateix fonema pot tenir dos comportaments fonològics distints, per exemple, |k| a rec regar o a roc roca l' ambigüitat lèxica pot ésser semàntica banc per a seure, de finances, de sorra, de sardines o funcional la crítica de Riba , on Riba pot ésser el crític o el criticat aquest darrer cas es fon gradualment amb l' ambigüitat sintàctica , consistent en la possibilitat de…
mossàrab
Lingüística i sociolingüística
Parlar romànic que empraven els mossàrabs i també els muladís o indígenes renegats del cristianisme.
Els autors àrabs l’anomenaren lisan al-'aǧam i, més concretament, 'aǧamīyya ‘llengua dels estrangers’ L’heterogeneïtat etnicocultural i lingüística de la península Ibèrica motivà que no fos uniforme el llatí vulgar que s’hi propagà, diversitat que s’accentuà encara pel fet que no hi hagué cap pauta cultural durant la dominació sarraïna No hi hagué, doncs, una llengua mossàrab peninsular, sinó diversos dialectes regionals La societat mossàrab fou afectada de diglòssia, puix que, per bé que colloquialment emprés un parlar romànic, mai no l’escrivia, i totes les vivències culturals les rebia en…
turc
Lingüística i sociolingüística
Nom donat a la llengua turquesa sud-occidental parlada per uns 56 milions de persones a gran part de Turquia i per minories importants a Xipre (on és cooficial amb el grec a l’estat grecoxipriota reconegut internacionalment), als Balcans (especialment a Grècia i a Bulgària), a Síria i a l’Iraq.
N'hi ha una considerable diàspora uns 3 milions a l’Europa occidental En el passat hom distingia dos nivells de llenguatge a Turquia la cort, l’administració i els reduïts nuclis d’intellectuals feien servir l’anomenat fasıh türkçe o turc pur, on es donava entrada, en tots els camps de l’idioma, a una gran quantitat de préstecs de l’àrab i el persa, fins a deixar reduïdes les formes turqueses a un 30% de la llengua Aquest tipus de llenguatge era incomprensible per a la gran majoria de la població, que parlava una llengua molt menys influïda per l’àrab i el persa l’anomenat kaba türkçe , turc…
portuguès
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica de l’agrupament occidental iberoromànic.
El portuguès, en les seves diverses modalitats, és parlat per uns 230 milions de persones 2008 És, doncs, després del castellà, la llengua romànica més estesa L’àrea lingüística portuguesa comprèn, a part el portuguès metropolità, i tenint en compte les variants dialectals, les antigues colònies africanes Angola, Moçambic, Guinea-Bissau i de l’Índia Goa, Daman, Diu el territori de Macau a la Xina els arxipèlags atlàntics de Madeira, Açores i Cap Verd l’illa de Timor, a Oceania el Brasil i Galícia Durant segles fou la llengua franca a Etiòpia, l’Índia i la Insulíndia, i es parlen encara…
xinès
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup sinotibetà, originària de la Xina, on és parlada per la gran majoria de la població.
A la meitat dels anys noranta tenia uns 1 220 milions de parlants arreu del món, dels quals uns 1 200 habitaven a la República Popular de la Xina, on el dialecte mandarí és llengua oficial També era oficial a l’antiga colònia britànica de Hong Kong integrada a la Xina el 1997 i a Taiwan Fora de la Xina és parlat per uns 20 milions de persones, dues terceres parts de les quals són al Sud-est asiàtic, sobretot a Tailàndia, Indonèsia i el Vietnam A la resta del món, les colònies més nombroses es concentren als EUA El xinès és una de les cinc llengües oficials de les Nacions Unides És una llengua…
català

Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó Mitjà —llevat del poble del Pou Blanc, de parla catalana— i Baix Segura i als pobles d’Olocau del Rei Ports, de Veo Plana Alta i de…
Lingüística 2013
Lingüística i sociolingüística
L’any 2013, segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT-IEC, es van superar els 10 milions de parlants de català als territoris de llengua catalana, és a dir, el 72,5% del total de població Les dades també indiquen que 12,8 milions de persones 91,7% entenen el català, 7,3 milions 52,6% el saben escriure i 4,4 milions d’habitants el tenen com a llengua inicial Així, resulta un índex de 2,32 parlants per cada parlant inicial de català, xifra que indica un important índex d’atracció de nous parlants de la llengua En l’àmbit europeu, la llengua catalana va ocupar la setzena posició entre les…