Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
llengües indonèsies
Lingüística i sociolingüística
Grup de llengües de la família austronèsica o malaiopolinèsia parlades, de l’oest de Taiwan i les Filipines a l’arxipèlag d’Indonèsia i d’Indoxina a Madagascar, per més de 120 milions de persones.
Caracteritzades per un sistema d’afixació prefixos, infixos i sufixos molt similar, per una estructura oracional, a base de frases curtes, anàloga i per un ric vocabulari, compost per nombroses aportacions del sànscrit i l’àrab i per alguns manlleus de les llengües europees, especialment del portuguès i de l’holandès
increment
Lingüística i sociolingüística
Cadascun dels morfemes afegits, per exigències de flexió o afixació, a una base.
En català, alguns verbs de la tercera conjugació presenten l’increment eix en totes les persones del singular i en la tercera del plural dels presents, entre el radical i la terminació
turc
Lingüística i sociolingüística
Nom donat a la llengua turquesa sud-occidental parlada per uns 56 milions de persones a gran part de Turquia i per minories importants a Xipre (on és cooficial amb el grec a l’estat grecoxipriota reconegut internacionalment), als Balcans (especialment a Grècia i a Bulgària), a Síria i a l’Iraq.
N'hi ha una considerable diàspora uns 3 milions a l’Europa occidental En el passat hom distingia dos nivells de llenguatge a Turquia la cort, l’administració i els reduïts nuclis d’intellectuals feien servir l’anomenat fasıh türkçe o turc pur, on es donava entrada, en tots els camps de l’idioma, a una gran quantitat de préstecs de l’àrab i el persa, fins a deixar reduïdes les formes turqueses a un 30% de la llengua Aquest tipus de llenguatge era incomprensible per a la gran majoria de la població, que parlava una llengua molt menys influïda per l’àrab i el persa l’anomenat kaba türkçe , turc…