Resultats de la cerca

És autor d’una obra molt copiosa, fonamental en els estudis germanístics Són bàsics els tractats Geschichte der deutschen Sprache ‘Història de la llengua alemanya’ 1891 i, sobretot, Deutsche Syntax ‘Sintaxi alemanya’, 1923-32, monumental aplec de materials històrics, però una mica mancat d’organització teòrica

Producte de diversos elements i sobre una base alt-alemanya, hi intervenen factors eslaus, fràncics i romànics, tot plegat mediatitzat per l’hebreu, que, entre d’altres coses, hi ha aportat l’alefat Té dos dialectes l’occidental, parlat antigament als Països Baixos, a la meitat occidental del que actualment és Alemanya i a Alsàcia-Lorena i l’oriental, de la Bàltica a la mar Negra i, sobretot d’ençà del genocidi dut a terme pels nazis, transportat als EUA

De jove fou membre de les joventuts hitlerianes i més tard ingressà segons ell involuntàriament al Partit Nazi, però la seva condició d’asmàtic crònic evità que fos mobilitzat Estudià germanística i filologia clàssica a la Universitat de Friburg de Brisgòvia, on es graduà el 1944 Entre el 1944 i el 1949 fou professor ajudant de les universitats d’Hamburg i Eberhard Karls de Tübingen, on fou catedràtic de retòrica del 1963 al 1988 Fou un dels fundadors del Grup 47 A més de nombrosos treballs d’investigació sobre literatura grecollatina, escriví assaigs importants sobre literatura …

Els parlars baix-alemanys conserven, per tant, les oclusives sordes que han passat en alt alemany a fricatives o africades així, hom troba al baix alemany slapen , Pund , dat , maken , enfront de l’alt alemany Schlafen , Pfund , das , machen La història del baix alemany es divideix en el període de l’antic baix alemany o antic saxó del 800 al 1200, el del mitjà baix alemany 1200-1600 i els dels actuals dialectes Niederdeutsch o Plattdeutsch des del 1600 Les isoglosses del fenomen de la mutació consonàntica no coincideixen d’una manera absoluta quan hom les refereix a posicions o lexemes…

Estudià a la Universitat de Barcelona i es doctorà amb un estudi sobre Lucreci Seguí estudis de filologia clàssica a Alemanya Treballà per a la Fundació Bernat Metge i, juntament amb Anna Maria de Saavedra i Macià , hi traduí les Heroides 1927 i les Metamorfosis 1930-32 d’Ovidi

Deixeble a Leipzig de Georg Curtius i de Leskien Fou el membre principal del grup dels neogramàtics i en sintetitzà l’ideari Una bona part de la seva obra, tant en germanística Deutsches Wörterbuch , ‘Diccionari alemany’, 1896 Deutsche Grammatik , ‘Gramàtica alemanya’, 1916-20 com en lingüística general Principien der Sprachgeschichte , ‘Principis d’història de la llengua’, 1880, continua vigent

Monjo basilià 1423 i arquebisbe de Nicea 1437, assistí al concili de Ferrara-Florència i signà l’acta d’unió amb l’Església de Roma 1439 Fou creat cardenal el 1439 Promogué la croada contra els turcs prop d’Alfons el Magnànim i a Alemanya, Venècia i França S'interessà per Ramon Llull, però no fou un lullista

Fou preceptor dels germans Humboldt Substituí Johann Bernhard Basedow en la direcció del Philanthropinum de Dessau estudià una reforma de la institució pública al ducat de Brunsvic, on fundà una important llibreria Publicà diverses obres per a joves, entre les quals Robinson, der jüngere ‘El jove Robinson’ 1779-80, llibre d’aventures, i un diccionari de la llengua alemanya 1807-11

Professor de romanística i anglística a la Universitat de Göttingen Treballà sobre la literatura castellana Poema del Cid , 1879 i els cançoners, la francesa Jean de Mairet , 1888 i l’alemanya i l’anglesa medievals Kürenberg und die Nibelungen , 1874 Brut , 1877 El 1881 fundà i dirigí la revista “Romanische Forschungen” i el 1890 el Kritischer Bericht für die Fortschritte der romanischen Philologie

Traslladat a Turíngia el 1662, treballà com a secretari a diverses corts principesques i universitats L’any 1668 esdevingué membre de la Fruchtbringende Gesellschaft La seva obra comprèn poesia amorosa i espiritual i drames Com a lingüista publicà, sobretot, Der Teutscher Sprache Stammbaum und Wortwachs, oder Teutscher Sprachschatz ‘L’arbre genealògic de la llengua alemanya i la seva evolució, o lèxic alemany’, 1691