Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
salat
Lingüística i sociolingüística
Dit del conjunt de parlars del català central caracteritzats per l’ús (com en el català insular o balear) de l’article es (s’), sa (s’), es, ses, derivat d’ipse, ipsa, en comptes d’el (l’), la (l’), els, les, derivats d’illu, illa
.
Es considera un subdialecte del català central Es troba a Cadaqués i s’estén des de Begur fins a Blanes pels pobles banyats per la mar Llafranc, Palamós, Sant Feliu de Guíxols, Tossa, Lloret i els que estan a pocs quilòmetres de la costa Castell d’Aro, Vall-llobrega, Llofriu La toponímia, amb l’article ipsu, ipsa fossilitzat, testifica l’existència d’una primitiva zona molt més ampla d’aquest article Salen especialment els més vells, com a registre aplicat al grup intern i que substitueixen per l’article literari en la comunicació externa Un cert declivi del seu ús, especialment…
dialectologia
Lingüística i sociolingüística
Estudi científic dels dialectes.
L’aparició de la dialectologia com a disciplina dotada de mètode és tardana s XIX a causa de l’interès inicial dels romanistes per la llengua escrita, del caràcter de degradació atribuït als parlars populars i del desig de fixar la llengua sobre el canemàs del “bon ús” El s XVIII, amb la seva curiositat observadora i el desvetllament d’un gust per la vida rural, ofereix els primers precedents de dialectologia en les aportacions de Sarmiento, Jovellanos, etc, i en els primers vocabularis dialectals, com els de Pasqualino i Galiani-Mazzarella a Itàlia, i els de Carles Ros i Manuel Joaquim…
català
Dominis dialectals del català
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica del grup de la Romània occidental, amb trets comuns a les llengües iberoromàniques, com la morfologia (especialment les flexions nominal i verbal), i a les llengües gal·loromàniques (el fonetisme i, en part, el lèxic), molt afí a l’occità; pròpia dels Països Catalans.
Parlants i domini Parlada actualment als Països Catalans, inclosa la ciutat de l’Alguer, a Sardenya, i la regió del Carxe, dins la província de Múrcia, no ho és, tanmateix, com a primera llengua a les comarques de llengua occitana de la Vall d’Aran i de la Fenolleda ni a les de llengua castellana de l’W i del S dels País Valencià Alt Millars, Alt Palància, Serrans, Racó, Foia de Bunyol, Canal de Navarrés, Vall de Cofrents, Plana d’Utiel, Alt Vinalopó, Vinalopó…