Resultats de la cerca

En aquest sentit s’oposa a proposició , que implica una significació estructurada a partir de la unió subjecte + predicat la significació de la frase, en canvi, no cal que s’articuli amb aquestes dues unitats precises frase i proposició poden coincidir —tota proposició és ensems frase—, però no coincideixen necessàriament —tota frase no és obligatòriament proposició— Segons Bello, la frase és un grup unitari de formes, el nucli de la qual pot ésser un substantiu frase substantiva , un adjectiu frase adjectiva , un verb no copulatiu frase verbal o un adverbi frase adverbial En aquest…

Així, hom parla del camp semàntic constituït pels mots que designen el color, les relacions de parentiu, els cereals, etc Concepte creat per Jost Trier 1931, prové de la idea de Wilhem von Humboldt quan diu que la parla en realitat no és composta per la unió de mots preexistents, sinó que, al contrari, els mots resulten de la totalitat de la parla, i de la de Ferdinand de Saussure, més explícita, que diu que la part conceptual del valor d’un terme és constituïda únicament per les relacions i les diferències amb els altres termes de la llengua

Llicenciada el 1987 i doctorada en filologia catalana el 1990 per la Universitat de València, la seva tesi Les oracions adversatives rebé el premi extraordinari de doctorat i el premi Pompeu Fabra de l’IEC 1991 Des del 1987 és professora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de València, i des del 2006 catedràtica Els anys 2002-07 fou vicerectora de recerca i de tercer cicle de la Universitat de València Ha estat professora visitant a les universitats de Venècia, Cambridge, Berkeley i Stanford, entre d’altres Membre de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i…

Cal distingir entre els germanismes antics, imposats quan tingué lloc l’ensulsiada de l’imperi Romà d’Occident, i els moderns, en particular els manlleus a l’alemany i també a l’anglès anglicisme En català, respecte als germanismes antics, els apellatius duts pels visigots arribats a la península Ibèrica al segle V, ja molt llatinitzats són escassos, i hom considera germanismes directes, gòtics, solament aquells que no es donen fora de la Península i de l’Occitània meridional per exemple, estona La resta és composta d’elements ja assimilats pel llatí tardà sabó o bé són mots…

La lingüística moderna sol evitar la noció de mot, a causa de la seva manca de rigor Potser la conserva encara en les oposicions mot / terme , mot / vocable La majoria de lingüistes moderns han renunciat a definir el mot , a causa de les dificultats que presenta la seva precisió Malgrat això, gairebé tots solen concordar en el fet de considerar-lo una unitat lingüística mínima en un sentit o un altre unitat de significat, unitat de llengua, unitat de parla, unitat de sons Una majoria insisteix en la possibilitat que ofereix de poder ésser isolat de la cadena parlada, de fruir d’una autonomia…

Són exemples de tautotopònims vall d’Aran Aran , d’origen basc, vol dir ‘vall’, desert del Sàhara Sàhara , d'origen àrab, vol dir 'desert', salt de Sallent Sallent  és un derivat de  sallir , del llatí  salire , que significa 'saltar', etc

En resten romanalles en els parlars del nord d’Àfrica i a les costes orientals de la Mediterrània

És un mot compost de les dues primeres lletres de l’alfabet grec, alfa i beta També és emprat el terme abecedari És el tipus d’escriptura més comú en el món d’avui i s’oposa a l’escriptura ideogràfica i a la sillàbica escriptura L’alfabet és un sistema d’escriptura basat en el principi de la correspondència d’un signe per a cada so o fonema  La descoberta de l’alfabet correspon principalment als fenicis L’essencial en l’elaboració de l’escriptura fenícia, hom creu actualment, ha estat d’arribar a concebre la possibilitat de notar qualsevol mot mitjançant només els signes consonàntics Quant…

Les dades definitives del Cens de Població del 2011 van indicar l’increment del nombre de persones que declaraven saber parlar el català a Catalunya i les Illes Balears, posant-les en relació amb els censos realitzats al llarg de les dues dècades i mitja anteriors Segons les estimacions de la Xarxa CRUSCAT−IEC, l’increment de persones que afirmaven saber parlar el català se situava en 1,77 milions de persones més en aquests dos territoris A Catalunya, l’increment des de l’any 1986 era del 42,6%, i a les Illes Balears, havia estat del 38,9% Altres estudis a partir d’enquestes…