Resultats de la cerca

Professor a la Universitat de Michigan des del 1948, s’ocupà, sobretot, de les llengües ameríndies i de la fonologia, proposant-se de construir una teoria del llenguatge en el quadre d’una teoria general del comportament humà Entre els seus escrits destaquen Phonetics 1943, Phonemics 1947, Tone Languages 1948 i Language in Relation to a Unified Theory of Structure of Human Behavior 1954-60

Un sintagma suposa sempre la combinació, almenys, de dos elements per a constituir una unitat de funció dins l’extensió lineal del discurs, a partir de morfemes lexicals o gramaticals Aquesta unitat funcional, que és el sintagma, pot ésser des d’un simple mot fins a una oració, sintagma per excellència, i pot arribar a integrar-se, al seu torn, en una unitat de rang superior El terme sintagma sol anar acompanyat d’un qualificatiu que en defineix la categoria gramatical Els fonamentals són el sintagma nominal i el sintagma verbal El sintagma nominal té per base el nom substantiu, mot…

L’infinit de la llengua deriva del caràcter no significatiu de les figures, les possibilitats combinatòries de les quals, a l’inrevés del que passa amb els signes, són illimitades Hjelmslev distingeix entre figura d’expressió o cenema i figura de contingut o plerema

Format a l’Escola d’Arts i Oficis de Palma 1917-21, fou cofundador, juntament amb Emili Darder i Cànoves i altres, de l’Associació per la Cultura de Mallorca 1923 Treballà vinculat a Guillem Forteza i Pinya en la construcció d’escoles a Mallorca 1922-36 Durant la Segona República milità a Esquerra Republicana Balear Empresonat en 1936-38, el 1940 fou cofundador del “Círculo de Bellas Artes”, i collaborà amb dibuixos i articles en el Diccionari Català-Valencià-Balear El 1950 l’ajuntament de Palma premià el seu projecte de monument a Miquel Costa i Llobera que ha restat sense construir…

Els tres tipus majors d’ambigüitat són la fonològica, la lèxica i la sintàctica En l' ambigüitat fonològica un mateix so pot representar dos fonemes en barceloní, les dues primeres vocals de nuvolada sonen igual, i un mateix fonema pot tenir dos comportaments fonològics distints, per exemple, |k| a rec regar o a roc roca l' ambigüitat lèxica pot ésser semàntica banc per a seure, de finances, de sorra, de sardines o funcional la crítica de Riba , on Riba pot ésser el crític o el criticat aquest darrer cas es fon gradualment amb l' ambigüitat sintàctica ,…

Professora de lingüística a la Universitat de Barcelona Amplià estudis a les universitats alemanyes de Marburg i Colònia i a la Universitat de Califòrnia, i s’especialitzà en lingüística africana es doctorà amb un estudi sobre les llengües bantús a la Universitat de Barcelona En aquest àmbit publicà obres com Les llengües d’Àfrica 1986, Estudis africans 1996 i La expansión bantú 1999 També és autora de diverses publicacions sobre temes de sociolingüística, com Les llengües del món Ecolingüística 1989, Vida i mort de les llengües 1992 o  Contra la planificació 1998, i com a editora o en…

Estudià filosofia medieval i literatura a la Universitat de Torí, on es doctorà el 1954 amb una tesi sobre l’estètica de sant Tomàs d’Aquino Posteriorment, fou editor de continguts culturals a la RAI i professor a la Universitat de Torí 1956-64 Aquests anys s’uní al Gruppo 63, collectiu d’artistes d’avantguarda que l’influí molt en la seva trajectòria literària Després d’ensenyar estètica i semiologia a les universitats de Florència i a l’Institut Politècnic de Milà, el 1971 s’incorporà a la Universitat de Bolonya, on desenvolupà la seva trajectòria acadèmica fins a la jubilació 2007 i on,…

Introduïda en el sòl grec per successives invasions, entre el tercer millenni i el 1100 aC, el seu territori idiomàtic a l’època històrica constituí un ampli mosaic de dialectes —intelligibles per a tots els grecs—, testimoniats per les inscripcions locals, que assoliren categoria literària, de manera que cada gènere literari tingué dialecte propi, bé que fos artificialment respectat Entre tots, el dialecte jònic gairebé esdevingué llengua comuna literària, però reculà al segle V aC, en imposar-se l’àtic, a causa de la superioritat política, social i cultural d’Atenes A l’època alexandrina,…