Resultats de la cerca

Fou director de la Biblioteca d’Alexandria i mestre d’Aristarc de Samotràcia Deixà una antologia de poetes grecs més antics, que ha conservat fragments de peces desconegudes

Deixà Alexandria vers l’any 146 aC i passà potser a Pèrgam i després a Atenes, on morí en una data ignorada Autor de tractats sobre cronologia, mitografia, geografia, teologia i gramàtica Etimologies  La tradició li atribuí erròniament l’obra Biblioteca Pseudo-Apollodor

Hjelmslev formula la diferència entre una llengua artificial i una llengua natural o “de cada dia” dient que “una llengua de cada dia és en la pràctica una llengua a la qual tota altra llengua es deixa traduir, tant una altra llengua de cada dia com qualsevol estructura lingüística imaginable”, mentre que una llengua artificial té uns usos limitats

Deixeble d’Andrés Bello, publicà unes Notas de la gramática de Bello 1886 Les seves primeres obres, Apuntaciones críticas sobre el lenguaje bogotano i Gramática latina 1867, mostren ja el gran aprofundiment en l’anàlisi psicologicogramatical que el caracteritzà El Diccionario de construcción y régimen de la lengua castellana 1888-93, obra monumental que deixà inacabada, registra l’evolució del castellà

És autor del Glossarium ad scriptores mediae et infimae latinitatis 1678, on recorre sovint als texts medievals dels Països Catalans editats o fets copiar per Pere de Marca i Baluze L’obra ha estat renovada mitjançant l’"Archivum Latinitatis medii aevi”, o “Bulletin Du Cange” Fou el primer a tractar críticament temes com la Historia Byzantina 1680, i deixà un Glossarium ad scriptores mediae et infimae graecitatis 1688

Beneficiat de la seu de Mallorca Traduí al castellà diverses obres de Lucreci, el Stabat Mater Dolorosa 1838 i altres obres llatines Escriví poemes lírics i goigs, però destaquen sobretot les seves composicions satíriques Publicà Carta de un mallorquín a un suyo amigo valenciano sobre el tratado de la rabia Madrid 1791, Palma 1802 i Carta del maestro a su discípulo Palma 1802 Deixà inèdita una Comedia de la general conquista de Mallorca

Exercí de notari a Terrassa des del 1858 i a Barcelona a partir del 1863 És autor de Jurisprudencia práctica o fórmulas contractuales comentadas según las leyes comunes y según la Ley Hipotecaria aplicadas a todas las provincias de España 1862 i de Compendio de substanciación de juicios 1846 i d'articles de tema jurídic  Deixà inèdita una Gramática catalana 1840, redactada durant els sis mesos que romangué reclòs a casa seva mentre s’amagava de la Junta Revolucionària partidària d’Espartero

Fou ordenat sacerdot l’arquebisbe de Tolosa li encarregà una obra sobre els costums del Llenguadoc, que publicà amb el títol de Traité du franc-alleu Tolosa, 1641 En plena Guerra dels Segadors publicà La Catalogne française où il est traité des droits du roi sur les comtés de Barcelone et Roussillon 1644, i posteriorment Origine des jeux floraux 1659, Origines de la langue française publicada l’any 1694 i un Traité de la langue provençale , el qual deixà inèdit

Ingressà a l’orde de Montesa 1580, i gestionà la seva incorporació a la corona 1592 el rei li donà el títol de prior de Sant Jordi d’Alfama i el nomenà capellà d’honor seu Fou bisbe d’Empúries 1607-12 i de Sàsser 1612-13, a Sardenya De jove feu una traducció catalana de les Èglogues de Virgili Deixà escrits dos volums de sermons Bibliografia Fuster, JP 1827-1830 Biblioteca valenciana de los escritores que florecieron hasta nuestros días València, Imprenta y Librería de Ildefonso Mompié, vol I, p 210-212

Ordenat sacerdot, es traslladà a Madrid, on es donà a conèixer a través de la publicació d’obres gramaticals i traduccions dels clàssics Influït per la Illustració, deixà el sacerdoci 1798 En la guerra del Francès fou partidari de Ferran VII Més tard, fou ministre de governació i d’ultramar 1822 i president de les corts durant el Trienni Constitucional Entre les seves obres cal esmentar Elogio de la reina Isabel la Católica 1821 i una edició comentada del Quixot 1833-39 Fou membre de l’Academia Española i de l’Academia de la Historia