Resultats de la cerca

El 1949 es llicencià en filologia semítica a la Universitat de Barcelona, i el 1951 es doctorà amb una tesi sobre una família de jueus catalans, els Ravaia Fou un dels seus primers estudis dedicats al món jueu medieval, del qual es convertí en destacat especialista Vinculat a la Universitat de Barcelona des del 1949, hi professà diverses matèries, amb una especial preocupació per les qüestions metodològiques, des del 1954 hi donà sistemàticament cursos d’història dels jueus a l’edat mitjana, amb particular atenció als jueus de la corona catalanoaragonesa, i fou catedràtic de llengua i…

L’esperantisme es difongué inicialment per l’imperi rus i pels països bàltics aviat arrelà a França 1898 i, tot seguit, passà als Països Catalans Organitzat per Vicent Inglada i Orts, el 1901 es feu el primer curs d’esperanto a Barcelona La primera associació catalana fou l’Aplec Esperantista de Catalunya 1904, amb membres del Rosselló i de la resta del Principat, que publicà el butlletí Espero de Katalunjo Dissolt l’Aplec arran dels fets del Cu-cut , el 1906 sorgí la societat Espero Kataluna, que donà un impuls decisiu a l’esperantisme català, ajudat des de la revista Joventut per Frederic…

Vida i obra Fill de Joaquim Nicolau i Bujons, doctor en dret i notari, que fou president del Collegi de Notaris de Barcelona, i de la barcelonina Anna d’Olwer El cognom matern originari era d’Oliver , Oliver o Olver , segons els documents El 1910 es llicencià en lletres i en dret per la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on fou deixeble de Lluís Segalà i d’Antoni Rubió i Lluch Es doctorà a Madrid en filosofia i lletres amb la tesi El teatro de Menandro  1911 Per aquell temps publicà Gerbert Silvestre II i la cultura catalana del segle X 1910 El 1917 fou fet membre…