Resultats de la cerca

Parlat a Gascunya, una de les seves variants és parlada a la Vall d’Aran aranès Els seus trets peculiars li donen gairebé una categoria de llengua Part de la seva peculiaritat prové de l’aquità Té afinitats fonètiques lexicals amb l’aragonès i el català Es caracteritza per l’aspiració de f llatina hèsta , festa, per la caiguda de la - n - lua, lluna, pel reforç vocàlic de la r- arròda, roda, per la reducció de l’aplec - nd - a n estona , per l’ús del perfet perifràstic que voi ir , vaig anar i per l’ús expletiu de partícules com que, be, ja, e e t'en vas, te'n vas

Cal distingir entre els germanismes antics, imposats quan tingué lloc l’ensulsiada de l’imperi Romà d’Occident, i els moderns, en particular els manlleus a l’alemany i també a l’anglès anglicisme En català, respecte als germanismes antics, els apellatius duts pels visigots arribats a la península Ibèrica al segle V, ja molt llatinitzats són escassos, i hom considera germanismes directes, gòtics, solament aquells que no es donen fora de la Península i de l’Occitània meridional per exemple, estona La resta és composta d’elements ja assimilats pel llatí tardà sabó o bé són mots…

Passà la infantesa a Comenge Deportat a Alemanya del 1943 al 1945, quan en tornà estudià a París i s’hi doctorà el 1959 Fou cofundador 1945 i president de l’ Institut d’Estudis Occitans  IEO del 1961 al 1980, professor titular de la Universitat de Poitiers i director adjunt del Centre d’Études Supérieures de Civilisation Médiévale, també de Poitiers, fins a la jubilació 1989 Especialista en dialectologia de la llengua d’oc  i literatura occitana  medieval, la seva activitat fou compartida per l’acció occitanista, la recerca filològica i la creació literària Des de l’IEO va participar…