Resultats de la cerca
Es mostren 38 resultats
figura
Lingüística i sociolingüística
Segons la glossemàtica, cadascun dels elements del signe lingüístic, no-signes en ells mateixos que, en nombre reduït, serveixen per a construir la llengua, sistema infinit de signes.
L’infinit de la llengua deriva del caràcter no significatiu de les figures, les possibilitats combinatòries de les quals, a l’inrevés del que passa amb els signes, són illimitades Hjelmslev distingeix entre figura d’expressió o cenema i figura de contingut o plerema
figura etimològica
Lingüística i sociolingüística
Procediment sintàctic pel qual un verb regeix un substantiu de la seva mateixa arrel o d’un significat relacionat amb el seu.
Joan Petit i Montserrat
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Educació
Humanista i traductor.
Doctor en lletres, fou professor a l’Escola de Bibliotecàries i a la Universitat de Barcelona 1952-64 Home de saber universal, dotat d’una fina sensibilitat literària i artística, collaborà com a crític musical a Mirador i fou director literari de l’editorial Seix-Barral Però, sobretot, excellí en l’art de la docència, que exercí amb un agut sentit crític, amb una sagacitat admirable, un acusat escepticisme i una curiositat inabastable Al costat dels cursos de filologia clàssica, la seva especialitat, dictà lliçons de literatura llatina medieval i de poesia francesa Figurà al…
,
Real Academia Galega
Entitats culturals i cíviques
Lingüística i sociolingüística
Institució fundada l’any 1906 a la Corunya per iniciativa del poeta M. Curros Enríquez i amb suport dels gallecs emigrats a Cuba.
El seu primer president fou l’historiador Manuel Murguía, marit de Rosalía de Castro i figura principal del regionalisme gallec del segle XIX La tasca de l’acadèmia se centra en la compilació i la depuració del lèxic gallec Publica materials per al diccionari d’autoritats de la llengua gallega, i un butlletí inicià una collecció de documents històrics de Galícia És formada per 40 membres numeraris
Einar Löfstedt
Lingüística i sociolingüística
Literatura sueca
Llatinista suec.
Professor a la Universitat de Lund 1913 Figura cabdal de l’escola sueca de llatí tardà amb una gran influència sobre els llatinistes de Barcelona És famós pel seu Philologischer Kommentar zur Peregrinatio Aetheriae 1911 i pels dos volums de Syntactica 1928-1933 La seva obra pòstuma Late Latin 1959, sèrie d’estudis sobre la llatinitat tardana, és, pel seu caràcter programàtic i per la metodologia que revela, una obra fonamental
Priscià
Lingüística i sociolingüística
Gramàtic llatí.
Visqué a Bizanci i ensenyà llengua llatina sota el regnat de l’emperador Anastasi, al qual dedicà un Panegíric Escriví la més important de les gramàtiques llatines de l’antiguitat, la Institutio de arte grammatica , en 18 llibres anomenats Priscianus maior els 16 primers, i Priscianus minor els dos restants A l’edat mitjana gaudí d’una gran fama Com a mestre indiscutit, la seva gramàtica figurà en totes les biblioteques més importants de l’època, entre les quals la del monestir de Ripoll
asíndeton
Lingüística i sociolingüística
Supressió de les còpules, o dels elements d’unió, que podrien ésser nexe, o que caldria que ho fossin, entre dos o més termes: Rèiem, discutíem, parlàvem
.
L’ús tan freqüent de l’asíndeton en el llenguatge literari ha fet que fos considerat com a figura retòrica L’omissió de conjuncions que suposa dóna sempre un caràcter estilístic especial les frases o les proposicions asindètiques tenen un ritme més accelerat, pel fet mateix que prescindeixen d’uns lligams gramaticals L’asíndeton no té, en l’entonació, la típica inflexió descendent que anuncia el final d’un període L’asíndeton pertany més al camp de l’estilística que al pròpiament gramatical Rep també el nom de disjunció , i s’oposa a la polisíndeton
anglonormand
Lingüística i sociolingüística
Dialecte antic de la llengua d’oïl, trasplantat a Anglaterra després d’ésser conquerida pels normands (1066).
A la base lingüística normanda se superposà una capa angevina, barreja que veié sovint diluïts els trets específics per la imitació del francès continental i la influència de la llengua literària Són coneguts més de 400 texts anglonormands, entre els quals figura el manuscrit d’Oxford de la Chanson de Roland Caracteritzen el dialecte la desaparició precoç de les dentals intervocàliques i de la declinació, l’ús de u per u, o i eu , l’aparició de u davant n aunt , francès antic ante i l’abundor d’arcaismes i anglicismes
Michael Ventris
Arquitectura
Lingüística i sociolingüística
Arquitecte i filòleg anglès.
La seva figura esdevingué cèlebre arran de la publicació en el Journal of Hellenic Studies , el 1953, de l’article Evidences of Greek Dialect in the Mycenaean Tablets , escrit en collaboració amb el filòleg John Chadwick Aquest article —que anunciava els primers resultats obtinguts en l’estudi dels documents micènics en escriptura lineal B escriptura lineal — desxifrava la llengua micènica micènic i la identificava amb una forma arcaica de la llengua grega Tres anys després 1956, hom donà a conèixer la seva obra —escrita també en collaboració amb JChadwick— Documents of Mycenaean Greek ,…
humanisme
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Nom amb què hom sol designar els moviments d’exaltació dels clàssics que s’han succeït, amb una certa periodicitat, des del començament del s. XVII fins avui.
Així, hom parla d’un humanisme alemany —punt de partença i impuls de la brillant filologia clàssica d’aquell país—, que, amb noms com els de Lessing, Schiller i Goethe, va des de la segona meitat del s XVIII fins als primers anys del s XIX Malgrat el valor universal atribuït al mot humanisme en aquests casos, el seu sentit depèn d’una consideració sincrònica més que d’una visió diacrònica Als Països Catalans, l’interès pels clàssics i el conreu de les humanitats no recobrà la seva esplendor fins a la darreria del s XIX i els primers anys del XX amb la irrupció del Noucentisme i, posteriorment…