Resultats de la cerca
Es mostren 279 resultats
gallec
Lingüística i sociolingüística
Llengua romànica parlada a Galícia, a Astúries fins al Navia, a Lleó fins a Ponferrada i a Zamora fins a Padornelo, encara de parla gallega.
En aquestes darreres zones, administrativament extragallegues i de consciència lingüística menys ferma, han estat produïdes manifestacions culturals escasses i modestes, a excepció de les cançons recents d’Amancio Prada, d’El Bierzo La població gallega, segons el cens del 1996, és de 2742622 h si hom té en compte el territori limítrof esmentat, la població de parla gallega és gairebé de més de tres milions Cal afegir-hi la població emigrant, que, si més no els primers anys de residència fora del país, resta fidel a la llengua natal en l’àmbit familiar i en determinades relacions…
sumeri
Lingüística i sociolingüística
Antiga llengua del país de Sumer, documentada des dels volts de l’any 3000 fins al 100 aC.
Com a llengua parlada, deixà segurament d’ésser en ús cap al 2000 aC Fins ara no ha estat possible de classificar-la en cap grup lingüístic Hom ha suggerit parallels —sense cap resultat apreciable, però— entre el sumeri i el turc, les llengües caucàsiques, el finoúgric i l’hurrita Llengua aglutinant no és flexional, al revés de les indoeuropees i les semítiques, el sumeri empra sufixos en el cas del nom, i prefixos, infixos i, en menor grau, sufixos en el cas del verb, que va al final de la frase, característica que conservaren també el babilònic i l’assiri, malgrat pertànyer al…
humanisme
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Nom amb què hom sol designar els moviments d’exaltació dels clàssics que s’han succeït, amb una certa periodicitat, des del començament del s. XVII fins avui.
Així, hom parla d’un humanisme alemany —punt de partença i impuls de la brillant filologia clàssica d’aquell país—, que, amb noms com els de Lessing, Schiller i Goethe, va des de la segona meitat del s XVIII fins als primers anys del s XIX Malgrat el valor universal atribuït al mot humanisme en aquests casos, el seu sentit depèn d’una consideració sincrònica més que d’una visió diacrònica Als Països Catalans, l’interès pels clàssics i el conreu de les humanitats no recobrà la seva esplendor fins a la darreria del s XIX i els primers anys del XX amb la irrupció del…
amazic
Lingüística i sociolingüística
Llengua afroasiàtica parlada en una àmplia àrea geogràfica de l’Àfrica septentrional que comprèn des d’Egipte fins a l’oceà Atlàntic.
És la llengua dels amazics o berbers, que és com anomenaren aquest poble els grecs i els romans i pot ser considerada la llengua autòctona de tot el nord d’Àfrica, tot i el retrocés territorial a conseqüència de la islamització i l’arabització dels seus parlants a partir del segle VII L’amazic és essencialment una llengua oral i està dividit en un gran nombre de dialectes Les diferències entre uns i altres poden ser considerables a causa tant de la separació geogràfica dels diferents grups de parlants com del contacte amb les diferents llengües que han entrat en el seu territori al llarg dels…
caldeu
Lingüística i sociolingüística
Fins al començament del segle XX, nom donat sovint a l’arameu.
apitxat
Lingüística i sociolingüística
Subdialecte propi de la zona central del País Valencià, des d’Almenara fins a l’Albufera pel litoral, i fins a la vora esquerra del Xúquer per l’interior.
Comprèn, doncs, el Camp de Morvedre, l’Horta i la Ribera Alta, i inclou, per tant, la capital del País i les ciutats de Sagunt i d’Alzira El parlar apitxat ensordeix les articulacions següents la prepalatal africada sonora ž en l’ortografia tj o j , l’alveolar fricativa sonora z en l’ortografia, entre altres posicions, s o z darrera consonant i l’alveolar africada sonora z ortografia tz aquests sons són identificats amb els sords corresponents s ortografia tx , s ortografia s o -ss- i ŝ ortografia ts Així mateix, la v etimològica i ortogràfica es pronuncia bilabial, oclusiva b o fricativa…
llengües camitosemítiques
Lingüística i sociolingüística
Família de llengües parlades d’E a W, des de Mesopotàmia i Aràbia per tota l’Àfrica del nord fins a l’Atlàntic, i vers el sud fins dellà el límit meridional del Sàhara i a la zona de l’Àfrica Oriental fins a l’equador.
Formada pel conjunt de sis grups diferenciats semític, berber, egipci, cuixític, omòtic i txadià La tendència moderna Greenberg és designar aquesta gran família lingüística amb el nom d' afroasiàtica Presenta trets essencials comuns innegables Quant a la fonologia, cal remarcar l’existència, en grau divers, de consonants glotalitzades i enfàtiques i de fonemes articulats a la gorja o a la part posterior de la cavitat bucal laríngies, faríngies i velars i del paper essencial de les consonants morfològicament cal fer esment de la forma prefixada del verb i els pronoms sufixats com a trets molt…
uigur
Lingüística i sociolingüística
Llengua turquesa del grup nord-oriental conservada fins al segle XIX a l’Àsia central.
S'escrivia en l’alfabet del mateix nom, derivat de l’antic sogdià, que substituí el primitiu alfabet utilitzat en les inscripcions d’Orkhon i de Yenisü s VIII En aquesta llengua es produí una literatura d’influència xinesa i iraniana sobre temàtica eminentment religiosa budisme, nestorianisme i maniqueisme L’alfabet uigur, base del mongol al s XIV, fou substituït per l’àrab arran de la islamització progressiva dels pobles turcs al s XIX Actualment rep aquest nom el conjunt de dialectes del Xinjiang xinès, parlats per uns quatre milions d’individus, pròxims a l’uzbek i al txagatai, que hom…
bona nit!
Lingüística i sociolingüística
Fórmula de salutació usada durant la nit, especialment quan hom s’acomiada fins al dia següent.
Pot ésser completada de diferents maneres, com bona nit i bona hora , bona i santa nit , bona nit que Déu nos do
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina