Resultats de la cerca

Successor del seu pare, Paulin Paris, com a professor del Collège de France, contribuí a consolidar un ensenyament científic de la filologia Fundador de les revistes  Revue Critique  1866 i Romania  1872, es destacà pels estudis i les edicions d’autors francesos i provençals Histoire poétique de Charlemagne , 1865 La vie de Saint Alexis , 1872 La Poésie du Moyen-Âge , 1885 François Villon , 1901 Participà com a jurat al concurs literari de Montpeller del 1875 i se n’ocupà al Journal des Debats Hi coincidí amb Manuel Milà i Fontanals, i es cartejaren per tractar qüestions com la dels orígens…

Fou professor al Collège de France des del 1876 i director de l’École des Chartes des del 1882 L’any 1872 fundà, amb Gaston Paris, la revista Romania , on publicà, al costat de texts medievals francesos i occitans, alguns texts catalans És autor de Les derniers troubadours de la Provence 1872, entre altres obres importants Fou membre de l’Académie des Inscriptions et Belles Lettres 1884

Estudià a l’École Pratique des Hautes Études i a l’École des Langues Orientales Vivantes, de les quals fou després professor, així com del Collège de France i de la facultat de lletres de la Universitat de París Deixeble de Gaston Paris i d’Antoine Thomas i collaborador de Jules Gilliéron, estudià, ultra el llatí vulgar, des del francès i l’occità al romanès, al rètic i a l’albanès Autor de centenars de treballs, amb erudició de primera mà, i d’edició de texts medievals, com els occitans Rotlan a Saragossa i Ronsavals Dirigí la collecció de “Classiques français du moyen âge”, la…

L’aparició de la dialectologia com a disciplina dotada de mètode és tardana s XIX a causa de l’interès inicial dels romanistes per la llengua escrita, del caràcter de degradació atribuït als parlars populars i del desig de fixar la llengua sobre el canemàs del “bon ús” El s XVIII, amb la seva curiositat observadora i el desvetllament d’un gust per la vida rural, ofereix els primers precedents de dialectologia en les aportacions de Sarmiento, Jovellanos, etc, i en els primers vocabularis dialectals, com els de Pasqualino i Galiani-Mazzarella a Itàlia, i els de Carles Ros i Manuel Joaquim…