Resultats de la cerca
Es mostren 30 resultats
Francisco José Freire
Lingüística i sociolingüística
Preceptista portuguès.
Autor d’una Arte poética , signada amb el pseudònim de Cândido Lusitano , on, seguint Aristòtil, teoritzà sobre els gèneres poètics d’acord amb la tradició clàssica Fou el teòric del neoclassicisme portuguès i preceptista gramatical notable en les seves Reflexões sobre a língua portuguesa i el Dicionário poético
hitita
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea del grup anatòlic.
Els hitites l’anomenaven neši de la ciutat de Neša El nom té dos gèneres comú, per al masculí i femení, i neutre, dos nombres singular i plural, vint-i-una declinacions, quatre de les quals es donen també en indoeuropeu, i sis casos en el singular La reduplicació és molt freqüent, així com l’ús de sufixos per a fer noms d’acció El verb es forma mitjançant prefixos separats o units a ell té quatre conjugacions, dues de principals en - mi i hi i dues de secundàries causativa i durativa, dues veus activa i mediopassiva, dos modes indicatiu i imperatiu, dues formes nominals infinitiu i participi…
khoi
Lingüística i sociolingüística
Llengua del grup khoisan, pertanyent a les anomenades llengües de clic (amb quatre clics).
Hom pot distingir-ne diversos dialectes korana, griqua, gonaqua i nama , el més important Entre les característiques principals hom pot esmentar, en la fonètica, la presència de sons avulsius, l’alternança entre consonants sordes i sonores i entre momentànies i contínues i la presència de tons musicals en la morfologia, l’existència de tres gèneres, tres nombres i tres persones té també un sistema complicat de sufixos pronominals
marathi
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea del grup indoari (subgrup occidental).
Derivada del pràcrit mahārāshtri i parlada per uns 30 milions de persones, al sud i a l’est de Bombai, i amb variants dialectals, com el becarī , el deshī, el varhādī , el nāgpuri el sangameṣvari , al segle XII assolí categoria literària amb els comentaris del Bhagavad-Gītā de Jnāndev La poesia religiosa de Namdev segle XIV, Eknāth segle XVI i Tukārām segle XVII fomentà la consciència d’unitat nacional La literatura moderna és ben representada en tots els gèneres, amb autors com Tilak, Apte, Ketkar, Joshī i Gokhale
àtic
Lingüística i sociolingüística
Dialecte grec parlat a Atenes a l’època clàssica.
Pertanyia al grup dialectal jonicoàtic, però presentava alguns trets característics i, sobretot, arcaismes, com la conservació del nombre dual L’àtic esdevingué llengua literària a l’època de l’hegemonia atenesa dels ss V i IV aC des d’aleshores fou el dialecte propi dels gèneres literaris típicament atenesos la tragèdia amb influències jòniques, la comèdia i, sobretot, la retòrica amb Tucídides i, més tard, amb Xenofont, l’àtic substituí el jònic en la historiografia, i amb Plató i Aristòtil, en la filosofia Substituït en la literatura hellenística per la koiné, retornà a les obres dels…
gueez
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua semítica parlada a Etiòpia fins al segle X i mantinguda després com a llengua literària i litúrgica.
Té dos gèneres, dos nombres i, en el terreny verbal, dotze formes o conjugacions, dos temps perfet i imperfet, dos modes subjuntiu jussiu i imperatiu i dues formes nominals infinitiu i participi Pel que fa a la sintaxi, la frase és molt lliure, mentre que el lèxic és influït per l'amhàric i per les llengües cuixítiques Té alfabet i escriptura propis, adoptats també per l’amhàric etiòpic La literatura en gueez és fonamentalment religiosa i es basa en traduccions d’originals grecs i àrabs versió de la Bíblia, llibres apòcrifs, com el d’Henoc Els tractats hagiogràfics i màgics són nombrosos i…
llengües cuixítiques
Lingüística i sociolingüística
Una de les sis branques de la família de llengües afroasiàtiques.
Són parlades en una regió que s’estén des de Bāb al-Mandab fins a Kenya i des del desert d’Egipte fins a Tanganyika Només en part coincideixen amb la parla dels pobles cuixítics Núbia, Abissínia i Somàlia El nom deriva de Cuš, el fill de Cam, segons la Bíblia, idèntic al terme geogràfic emprat pels antics egipcis per a designar la regió de Núbia Consten de cinc grups de llengües, força diferenciades entre elles septentrional beja, central agau, oriental sahoafar, galla, somali i d’altres, occidental kaffa i d’altres i meridional mbugu i burungi Totes aquestes llengües es…
gènere ambigu
Lingüística i sociolingüística
Gènere atribuït per la gramàtica tradicional als noms de cosa que hom pot usar indistintament en tots els gèneres.
provençal
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de l’occità mitjà.
Des del punt de vista estrictament lingüístic és un dialecte parlat als antics territoris del regne de Provença, del Comtat Venaissí i del comtat de Niça Es divideix en cinc grups el rodanià , parla base de la llengua mistraliana Avinyó, Arle, la Camarga, Nimes, etc el marítim costa mediterrània, de Marsella a Antíbol el baix alpí part sud dels Baixos Alps fins a Apt, a Valclusa el central , que fa d’unió entre els tres grups precedents, i el niçard , parlat a l’antic comtat de Niça Es distingeix del llenguadocià per sis trets essencials manteniment de n pan presència de labiodental v vaca…
Mavi Dolç i Gastaldo
Lingüística i sociolingüística
Sociologia
Sociolingüista, directiva universitària i activista cultural.
Llicenciada en Filologia Hispànica secció filologia catalana per la Universitat de València, es doctorà en aquesta matèria per la Universitat Autònoma de Barcelona 1991 amb la tesi Premsa i llengua Ciutat de València 1836-1936 Professora del Departament de Filologia Catalana de la UAB des del 1986 i titular d’universitat des del 1992 a la Facultat de Ciències de la Comunicació, ocupà càrrecs de gestió acadèmica delegada del rector per a estudiants de la UAB 2002-06, fou vicerectora adjunta maig - desembre del 2006 i vicerectora de Cultura i Multilingüisme gener - desembre del 2007 de la…