Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
palaic
Lingüística i sociolingüística
Antiga llengua parlada a Pala (Àsia Menor), coneguda només per uns breus passatges en texts rituals hitites.
A l’igual de l’hitita jeroglífic, el luvi, el lici i el lidi, pertany a la branca anatòlica de l’indoeuropeu
Šĕmuel ben Benvenist
Lingüística i sociolingüística
Metge jueu que traduí a l’hebreu el tractat de l’asma de Maimònides.
Se li atribueix també una de les dues traduccions a l’hebreu del De consolatione philosophiae de Boeci No ha estat establerta encara la seva identificació amb algun dels diversos jueus metges d’igual nom que apareixen en la documentació cristiana
metallenguatge
Lògica
Electrònica i informàtica
Lingüística i sociolingüística
Llenguatge emprat per a descriure un altre llenguatge.
L’instrumental lingüístic que utilitza el metallenguatge procedeix d’un llenguatge natural determinat i serveix per a descriure aquest mateix llenguatge o un altre de qualsevol El lingüista que escriu la gramàtica d’una llengua, el lexicògraf que redacta un diccionari, l’informàtic que descriu un llenguatge de programació, o el lògic que estudia la validesa o correctesa formal d’un enunciat, tots ho fan en metallenguatge El metallenguatge es manifesta també en el llenguatge colloquial frases tals com “Què vol dir llibertat en basc", “Per a vosaltres "'mestre’ i “mestra' sonen igual…
llei de Zipf
Lingüística i sociolingüística
Llei establerta pel psicòleg i psicolingüista nord-americà George Kingsley Zipf (1902-50), que estableix la relació entre la complexitat dels fonemes i llur freqüència: la complexitat dels fonemes i, semblantment, la longitud dels mots és inversament proporcional a llur freqüència.
Aquesta llei respon al principi del mínim esforç dels usuaris de la llengua Segons aquest principi, la llengua ideal per al parlant fóra la formada només per un sol mot, mentre que per al qui escolta ho fóra la que posseís per a cada significació un mot diferent En realitat, hi ha sempre un compromís entre aqueixes dues tendències, que Zipf descriu gràficament amb un sistema de coordenades en el qual les abscisses representen l’ordenació decreixent dels mots-tipus segons llur freqüència habitual, i les ordenades, la freqüència efectiva dels mots La corba tendeix a confondre's amb la diagonal…
Graziadio Isaia Ascoli
Lingüística i sociolingüística
Lingüista italià, introductor del comparatisme al seu país, i un dels grans indoeuropeistes i romanistes del s XIX.
Autodidacte, el seu rigor metòdic era tanmateix igual o superior al dels seus coetanis de les universitats alemanyes, sobretot gràcies al fort sentit comú amb què reconduïa totes les qüestions a una base històrica, sense deixar-se seduir per metàfores com la de la “vida orgànica” de les llengües Bé que no es pot fer una separació estricta, la primera part de la seva carrera fou consagrada a l’indoeuropeu, i la segona, al romànic i al cèltic La teoria del consonantisme indoeuropeu és en gran part obra seva Lezioni di fonologia comparata del sanscrito, del greco e del latino, 1870…
comparatiu d’igualtat
Lingüística i sociolingüística
Comparatiu que expressa que una qualitat existeix en un grau igual en relació amb la mateixa o amb una altra qualitat.
composts asintàctics
Lingüística i sociolingüística
Composts la forma dels quals no és igual a la de cap combinació lliure de mots viable dins la llengua (Bloomfield).
palíndrom
Lingüística i sociolingüística
Mot, frase, que és igual llegit d’esquerra a dreta que de dreta a esquerra: Senén té sis nens i set nenes.
Hom en diu també mot o frase anacíclic
ambigüitat
Lingüística i sociolingüística
Qualitat d’una forma (a qualsevol nivell de l’anàlisi lingüística) d’admetre diverses interpretacions, semàntiques o funcionals.
Els tres tipus majors d’ambigüitat són la fonològica, la lèxica i la sintàctica En l' ambigüitat fonològica un mateix so pot representar dos fonemes en barceloní, les dues primeres vocals de nuvolada sonen igual, i un mateix fonema pot tenir dos comportaments fonològics distints, per exemple, |k| a rec regar o a roc roca l' ambigüitat lèxica pot ésser semàntica banc per a seure, de finances, de sorra, de sardines o funcional la crítica de Riba , on Riba pot ésser el crític o el criticat aquest darrer cas es fon gradualment amb l' ambigüitat sintàctica , consistent en la…
itacisme
Lingüística i sociolingüística
Error d’escriptura produït, en els manuscrits grecs, per la substitució, amb una iota, de les vocals o diftons d’igual so (ει, η, ψ, οι).
Aquest fenomen es difongué a partir del segle III aC i es consolidà vers el segle IX