Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
itacisme
Lingüística i sociolingüística
Error d’escriptura produït, en els manuscrits grecs, per la substitució, amb una iota, de les vocals o diftons d’igual so (ει, η, ψ, οι).
Aquest fenomen es difongué a partir del segle III aC i es consolidà vers el segle IX
etacisme
Lingüística i sociolingüística
En la llengua grega, forma de pronunciació de la η com una e, coneguda també com a pronunciació erasmiana, oposada a l’itacisme (pronunciació de η com una i).
grec
Alfabet grec
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Llengua indoeuropea parlada a l’Hèl·lade, a les costes i a les illes de la mar Egea i, antigament, en una extensió més vasta que l’actual, per l’expansió colonitzadora, tant a l’Orient com a l’Occident.
Introduïda en el sòl grec per successives invasions, entre el tercer millenni i el 1100 aC, el seu territori idiomàtic a l’època històrica constituí un ampli mosaic de dialectes —intelligibles per a tots els grecs—, testimoniats per les inscripcions locals, que assoliren categoria literària, de manera que cada gènere literari tingué dialecte propi, bé que fos artificialment respectat Entre tots, el dialecte jònic gairebé esdevingué llengua comuna literària, però reculà al segle V aC, en imposar-se l’àtic, a causa de la superioritat política, social i cultural d’Atenes A l’època alexandrina,…
pronunciació erasmiana
Lingüística i sociolingüística
Forma de pronunciació del grec clàssic (etacisme) defensada per Erasme de Rotterdam enfront de l’itacisme, promogut per Reuchlin, i que és la forma que més s’ha difós tradicionalment en l’estudi del grec.