Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
alvernès
Lingüística i sociolingüística
Dialecte occità
que, amb el llemosí i el provençal alpí, forma el nord-occità, és a dir, un conjunt caracteritzat essencialment per la palatalització de ca ga
llatins: capra > chabra,
gal·lus > jau/jal
.
Dins aquest conjunt l’alvernès es distingeix, sobretot a la baixa Alvèrnia, per una evolució fonètica molt avançada El fenomen més notable és la sèrie de palatalitzacions condicionades que afecten tota mena de constants Així, a l’occità mitjà llibre, dire, vinha, nud, cuba, quitar , corresponen en baix alvernès pronúncies amb la consonant inicial palatalitzada que podría ésser transcrita ly ibre , dy ire , vy inha , ny ud , ty uba , ty itar / tx itar / ts itar , etc Un segon fenomen característic és la reducció dels diftongs de la llengua clàssica per exemple paire,…
derivatiu
Lingüística i sociolingüística
En la terminologia glossemàtica, plerema marginal, homogeni o heterogeni, regit per pleremes centrals.
És homogeni quan el resultat de la unió d’ambdues menes de pleremes regeix els mateixos morfemes del plerema central tot sol En cas contrari, és heterogeni Així, a capaç , hi pot ésser afegit un derivatiu homogeni, com in- incapaç , sintàcticament idèntic a capaç , o bé un derivatiu heterogeni, com -itar capacitar , distint sintàcticament de capaç