Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
tigre
Lingüística i sociolingüística
Llengua camitosemítica, del grup de llengües etiòpiques, que representa una forma dialectal pròxima al gueez.
Llengua no escrita, és l’única d’algunes tribus musulmanes uns 100 000 individus de la regió costanera de Massaua, de les illes Dahlak Kebir i de Sawakin, al Sudan, i és coneguda, en total per uns 250 000 individus Cal no confondre-la amb el tigrinya
llengües etiòpiques
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Grup de llengües pertanyents a la branca meridional de les llengües semítiques occidentals.
Són parlades en una part de l’estat d’Etiòpia Tenen l’origen en diversos dialectes del sud d’Aràbia, portats per colons procedents d’aquella zona a territori etiòpic, on, en contacte amb les parles cuixítiques, han evolucionat parallelament De les llengües etiòpiques, la més antiga és el gueez, o etiòpic antic, el tigrinya , parlat a la zona d’Axum per uns 500 000 individus cristians, i el tigre , no escrit, llengua única d’algunes tribus musulmanes de la regió costanera de Mesewa, de les illes Dahlak Kebir i de Sawākin Sudan Altres llengües etiòpiques són l'amhàric, que és la…
algaravia
Història
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de l’àrab, que parlaven les minories musulmanes residents als estats cristians de la península Ibèrica, després de la Reconquesta.
A Castella, a Aragó i al Principat, on vivien diluïts entre la població dominadora, aquells grups aviat abandonaren llur idioma, i entorn del 1500 ja no en conservaven sinó algun rastre fonètic en l’ús del castellà o del català Al País Valencià, per contra, una gran part de la massa islàmica, concentrada en comunitats homogènies i eminentment camperola, es mantingué fidel a la llengua tradicional, tant com a la religió i als costums jurídics musulmans Després de la guerra de les Germanies, les autoritats decidiren de promoure la integració dels moros valencians, i el 1525 els obligaren a…
Josep Maria Millàs i Vallicrosa
Lingüística i sociolingüística
Judaisme
Historiografia
Semitista i historiador de la ciència i de la cultura medievals.
Vida i obra Realitzà els primers estudis a la seva vila natal i a Girona i, després, cursà filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, on estudià àrab i hebreu amb Francesc Barjau i Pons Es doctorà a Madrid sota la direcció de l’arabista valencià Julián Ribera amb la tesi comparatista Influencia de la poesía popular hispanomusulmana en la poesía italiana 1920 Poc després entrà com a professor auxiliar a la Universitat de Barcelona, al mateix temps que collaborava amb l’Institut d’Estudis Catalans El 1927 obtingué la càtedra d’hebreu de la Universitat Central, a Madrid, càrrec que…
, ,