Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
Pere Riutort i Mestre
Educació
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Pedagog, filòleg, pastoralista i liturgista, conegut com pare Riutort.
Llicenciat en pedagogia 1965, filologia clàssica 1967, teologia 1973 i filologia catalana 1977 Blauet de Lluc 1945, fou ordenat de prevere En 1967-69 promogué activament el català a l’escola a Mallorca Des del 1971 residí al País Valencià Fou professor de grec al Collegi Universitari de Castelló i a la Facultat de Filologia de València el 1979 fou professor de català al Collegi Universitari de Castelló 1979 i a l’Escola de Mestres de València 1984-86, dedicat a la didàctica del valencià Titular de filologia catalana a la Universitat de València des del 1986, publicà 1975-77, amb la…
patronímic | patronímica
Lingüística i sociolingüística
Dit del nom o cognom que es deriva, per mitjà d’un sufix, del nom del pare.
Així, entre els grecs antics, els noms Eàcida, Pèlida, Atrida per mitjà del sufix -ίδηζ designaven els fills d’Eac, de Peleu i d’Atreu Aquest ús és també freqüent en les llengües eslaves Ivanovič, Ivanovna indiquen, respectivament, ‘fill’ i ‘filla d’Ivan’ Per un procés semblant, tots els membres d’una família a vegades són anomenats pel cognom patern així a Roma els Marci descendeixen d’una estirp anomenada Marcius
Montserrat Mira i López

Montserrat Mira
© Arxiu família Mira
Pintura
Lingüística i sociolingüística
Pintora.
Filla del conegut psiquiatre Emili Mira i López El gener del 1939 s’exilià amb la seva família, i acabaren installant-se a l’Argentina Estudià a l’Escuela Nacional de Cerámica i a l’Asociación Estímulo de Bellas Artes de Buenos Aires La seva obra pictòrica es divideix en dues etapes ben marcades una primera d’aquarella i, des del 1960, una segona etapa de pintura a l’oli L’any 1966 començà a exposar individualment a la capital argentina, i des del 1979 a Barcelona Una part considerable de la seva obra fou adquirida per colleccionistes brasilers i argentins i també sollicitada…
Jean Bourciez
Lingüística i sociolingüística
Romanista francès, fill d’Édouard Bourciez.
Estudià el perfet gascó Collaborà a “Revue des Langues Romanes”, i revisà en successives edicions l’obra del seu pare Éléments de linguistique romane
Isḥāq ibn Ḥunayn
Lingüística i sociolingüística
Traductor àrab.
Fill de Ḥunayn ibn Isḥāq, fou metge a la cort de Bagdad i continuà la tasca de traductor del seu pare Es dedicà, sobretot, a obres de matemàtica, d’astronomia, de geometria Euclides i de filosofia Aristòtil, Plató, Alexandre d’Afrodísia i Porfiri
Guiniforte Barzizza
Filosofia
Lingüística i sociolingüística
Humanista italià, fill de Gasparino Barzizza (Barzizza, Llombardia 1354 — Milà 1431), també humanista.
El 1422 es doctorà en arts a Pavia Entrà al servei d’Alfons el Magnànim 1432 i l’acompanyà en la segona expedició a l’illa de Gerba De tornada a Milà ocupà la càtedra que fou del seu pare 1435-47 Posteriorment, Francesco Sforza el féu preceptor dels seus fills Galeazzo Maria i Ippolita
Aina Moll i Marquès

Aina Moll i Marquès (2012)
© CCMA
Lingüística i sociolingüística
Literatura catalana
Lingüista.
Llicenciada en filosofia i lletres, en la secció de filologia romànica, per la Universitat de Barcelona 1953, amplià estudis a París, Estrasburg i Zuric Directora de la Biblioteca Raixa 1954-61, fou catedràtica de francès de l’Institut Joan Alcover de Palma 1961-95 Collaborà amb el seu pare Francesc de Borja Moll en la redacció dels dos darrers volums del Diccionari català-valencià-balear Feu enquestes dialectològiques per a l’ Atlas lingüístico de la península Ibérica És autora de llibres de text de llengua i literatura franceses i d’articles de lingüística i de divulgació…
,
Ramon Folch i Camarasa

Ramon Folch i Camarasa
© Fototeca.cat
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Teatre
Novel·lista, autor teatral i traductor.
Fill de Josep Maria Folch i Torres , estudià dret, però professionalment es decantà pel món editorial, i després d’acabar la carrera s’incorporà a l’editorial Josep Janés Al final dels anys quaranta, durant la convalescència d’una tuberculosi, escriví El primer plet , la primera de la vintena de comèdies bonhomioses de la sèrie Teatre per a tothom , concebuda sobretot per al teatre d’aficionats, juvenil, de costums o d’humor Un vailet entre dos reis , 1951, premi Ciutat de Sabadell Aquesta petita cosa , 1954, premi de teatre Ciutat de Barcelona Dues hores , 1958 La pista , 1967, premi Joan…
,
paixtu
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Llengua indoeuropea del grup irànic oriental, escrita en alfabet àrab.
Idioma oficial de l’Afganistan afganès —amb el persa dari—, és parlat per uns 27000000 d’individus distribuïts entre l’Afganistan i el NE del Pakistan Influït literàriament pel persa i l’urdú, les obres més antigues daten del s XIII les més notables són les del místic panteista Bāyāzīd Anṣārī mort el 1585, les del seu detractor Aḥūnd Darweza segle XVII i els poemes de Khušhāl Khān mort el 1689, conegut com el pare del paixtu Actualment abunda la poesia popular cantada per recitadors professionals, anomenats ḍum
Jaume Aymà i Mayol
Disseny i arts gràfiques
Edició
Lingüística i sociolingüística
Comunicació
Editor, publicista i professor.
Fou professor de català a l’Extensió d’Ensenyament Tècnic, als cursos populars de la Generalitat i als Estudis Universitaris Obrers de la Universitat Autònoma de Catalunya de l’època republicana —on treballà amb Pompeu Fabra i Andreu Carrión— i membre de la junta directiva del Collegi Oficial de Professors de Català Collaborà en La Publicitat , Meridià i Revista de Catalunya Amb el seu pare Jaume Aymà i Ayala fundà l’ editorial Aymà 1944, des de la qual impulsà, entre d’altres, la collecció “El Club dels Novellistes” en collaboració amb Joan Oliver 1952-58 Des del 1967 dirigí…