Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
sema
Lingüística i sociolingüística
Unitat mínima de significació —no susceptible de realització independent— dins una estructura semàntica complexa (semantema, semema).
Per exemple, la diferència entre fer i cometre es basa en un sema que cometre afegeix a fer fer + quelcom dolent Alguns empren el terme sema en lloc de morf o morfema en la segmentació de mots
significat
Lingüística i sociolingüística
Contingut semàntic d’un signe lingüístic.
En la terminologia de Saussure és sovint difícil de distingir entre el significat i el concepte o la idea filosòfica i fins i tot una mena d’imatge mental concebuda com quelcom individual i ensems collectiu En general, el terme significat sol comparèixer com a sinònim de significació, accepció i sentit, malgrat l’esforç de no pocs lingüistes per distingir-los També és bastant comú el costum de distingir entre significat recte, figurat, afectiu i d’altres Lingüísticament parlant, cada significat es defineix per oposició als altres amb els quals forma un camp semàntic o sistema de…
transformació
Lingüística i sociolingüística
En gramàtica generativa, cadascuna de les regles o operacions necessàries per a passar una frase de l’estructura profunda a la superficial
.
Hom distingeix les transformacions següents la deleció provoca el canvi estructural més simple segons l’esquema a + b + c →a + b per exemple, Modesta escriu un sonet → Modesta escriu La deleció no permet la reconstrucció de l’estructura inicial hi ha ací una pèrdua d’informació Per això, hom ha interpretat Modesta escriu un sonet com una paràfrasi de Modesta escriu quelcom La inserció serveix, en contraposició a la deleció, per a introduir un nou element en la frase, segons l’esquema a + b →a + b + c per exemple, El pagès llaura / sense esma / de pressa / ara La substitució, cal…
eivissenc
Lingüística i sociolingüística
Modalitat del català parlada a les illes d’Eivissa i Formentera.
És un subdialecte del català insular o balear català oriental, pel tancament que fa de la o àtona en u i la reducció de la a i la e àtones al so e Coincideix amb el mallorquí i el menorquí en la conservació del so de e neutra tònica é més vital a Vila que no a la resta de l’illa, on ha estat substituïda per e, i en divergeix en la no monoftongació en - o del diftong - ua final aigua, llengua , etc i en el manteniment de l’accent damunt el verb evitant el desplaçament als pronoms enclítics Conserva, com el valencià, la n etimològica del plural d' ase, jove, etc àsens, jóvens…
mot
Lingüística i sociolingüística
En lingüística tradicional, element lingüístic significatiu compost d’un o més fonemes, capaç d’ésser transcrit entre dos blancs, que conserva la seva forma en tot o en part (en el cas de la flexió) dins la cadena parlada i que pot expressar un objecte (substantiu), una qualitat (adjectiu), un estat o una acció (verb), una relació (preposició, conjunció).
La lingüística moderna sol evitar la noció de mot, a causa de la seva manca de rigor Potser la conserva encara en les oposicions mot / terme , mot / vocable La majoria de lingüistes moderns han renunciat a definir el mot , a causa de les dificultats que presenta la seva precisió Malgrat això, gairebé tots solen concordar en el fet de considerar-lo una unitat lingüística mínima en un sentit o un altre unitat de significat, unitat de llengua, unitat de parla, unitat de sons Una majoria insisteix en la possibilitat que ofereix de poder ésser isolat de la cadena parlada, de fruir d’una autonomia…